Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Friday, February 1, 2013

Els diners són detestables.




Els diners són detestables.
Volen ser la mesura del poder de les persones; la mesura del que poden, del que valen, del que han fet, del que mereixen. Els diners segueixen la política del privilegi, i de la perpetuació dels privilegis. Els diners compren els drets de les persones; compren anys de vida; compren enemics; compren amics. I pels diners, sovint, els enemics fan veure que no ho són; i pels diners, massa vegades, els amics decideixen ser-ho. I la feina ja no es fa per passió sinó per diners. Els diners es converteixen en la finalitat directa o indirecta de tots els actes, de totes les relacions, de tots els protocols, de totes les normes. La llei blinda els diners. La llei sacralitza la possessió dels diners i de tot allò que val diners. Els diners es converteixen en la pauta que diu per on hem d'escriure, en l'estil que dicta com hem de viure, en la norma que dirigeix com hem de riure; en la cadena que ens allunya de la llibertat que els diners decideixen que no ha d'existir; en la moral que regula les accions que posen en perill l'ordenament social generador dels diners. Els diners són als humans el què les cagarades i pixarades són pels gossos; marques territorials, fronteres, configuracions d'un imperi mesquí fonamentat en el poder i la riquesa. Els diners són la falsa humanització de la llei de la selva, que ens pensem que és llunyana, però que traspua cada porus de la nostra pell.
Per l'adoració als diners la música es fa silenci. Per l'anhel pels diners, massa artistes decideixen crear o deixar de fer-ho. Els diners es converteixen en una mena de droga que ens converteix en el centre de món; tot gira al voltant de les nostres mancances; les dels altres es perceben com una qüestió absolutament secundària.
Els diners són el mecanisme zoològic i biològic mitjançant el qual la societat dels insectes humans jerarquitza els individus i ordena un creixement material que enlloc no té escrita una direcció ni una raó de ser. Si els diners són acceptats en la línia vital d'una persona, aquesta persona perd la passió pels actes en si mateixos, deixa de capbussar-se en el present i de contemplar la bellesa present a cada mil·límetre cúbic d'espai i a cada quantum de temps. Els diners són una droga dura que roba vida a cada instant de la vida Els diners no són humans. 

3 comments:

Unknown said...

Els diners són una eina. Qui és l'assassí, el ganivet o la persona que l'usa per matar?

Nuesa Literària said...

Els diners són la materialització de la desconfiança; serien una eina inútil en una societat on tothom treballés amb passió, per la qualitat de la feina que es fa o per sentit de servei. La necessitat dels diners significa que aquesta societat està molt i molt lluny. Per això els detesto.

Anonymous said...

Crec que ni que sigui una eina, és detestable; perquè només per posseir-lo, permet, a qui el posseeix, gaudir d'uns beneficis que potser no ha treballat; que potser ha heretat sense haver fet res especial per a guanyar-lo. Els diners, pel fet de convertir en paper valor la suor de les persones i permetre l'especulació arbitrària, són una eina detestable. Que hi és perquè no sabem fer-ho millor, perquè som així de febles.

Laia.P