Des de Salamanca

.

Actualització des de Salamanca, enmig d'un oceà de camps daurats, acabats de segar, tan extensos que arriben fins a la línia de l'horitzó. Ara i adés cubs de palla premsada, olor de blat, el carrisqueig d'alguna llagosta, la remor quasi silenciosa del vent que no es troba topants, el temps que no té pressa. De tant en tant, algun poble de parets de fang barrejat amb palla, àvies assegudes en un carrer sense asfaltar, sentor de fems, bramul de vaques, la volta del cel ampla com la de la mar... Cada jornada igual, de l'albada fins a la posta.
I abans de la nit, el firmament s'enrojola i encén els fars dels planetes; aquests dies júpiter, exhibint quatre dels seus seixanta-tres satel·lits, sempre rondant la nostra lluna, que la setmana passada se'ns va eclipsar per uns instants.
I ara mateix, el rostre de la meva filla somrient davant el vol d'una libel·lula vermella com el pebre, caminant amb malaptesa pels pendents del camp il·limitat, ensopegant i tornant-se a aixecar... Davant de tanta bellesa, ¿com pot haver-hi algú, encara, a qualsevol racó de món, que maldi per matar, per menysprear, per odiar, o per faltar el respecte qualsevol persona?

.