Si els arbres tenen cel,
els àngels els disfressen
amb el sucre de llustre
de les festes dels nens;
els has vist fer-se grans
sota una ombra tossuda,
testimoni de plors
i esperances vitals.
Et vull recordar així,
mudat per a la gesta:
haver estat en silenci
poderós i estimat.
J.S.
3 comentaris:
Imatges precioses.
De quan són?
Hola Laia!
Són de la nevada del 2010, a l'IES Terrassa. De tots aquests arbres només en queda un, i molt malmès.
:-(
Que boniques!
Publica un comentari a l'entrada