La dignitat de Catalunya és la dignitat de tots els pobles del món. Retallar, negar, esquinçar, pervertir, reduir, un estatut aprovat per la majoria absoluta del parlament de Catalunya, és senzillament menysprear la dignitat de Catalunya com a poble, és negar-li el tracte de poble; i de cap manera no s'ha de tolerar.
Si la constitució espanyola del 1978, nascuda d'un pacte amb el règim postfranquista, no accepta la voluntat del poble de Catalunya, podrà voler dir dues coses: o bé que la constitució no és vàlida per a vertebrar l'Espanya plural d'avui, o bé que Catalunya no pot sobreviure dins d'Espanya. O es canvia la constitució, o toca anar-se'n. Un “no” de la constitució a l'estatut escollit pel poble de Catalunya implicaria la fi de l'Espanya plural i la impossibilitat que Catalunya sigui tractada amb dignitat dins de l'Estat Espanyol. Em pregunto si d'aquí a uns dia em tocarà escriure des d'aquest blog un “Adéu Espanya”.
Si la constitució espanyola del 1978, nascuda d'un pacte amb el règim postfranquista, no accepta la voluntat del poble de Catalunya, podrà voler dir dues coses: o bé que la constitució no és vàlida per a vertebrar l'Espanya plural d'avui, o bé que Catalunya no pot sobreviure dins d'Espanya. O es canvia la constitució, o toca anar-se'n. Un “no” de la constitució a l'estatut escollit pel poble de Catalunya implicaria la fi de l'Espanya plural i la impossibilitat que Catalunya sigui tractada amb dignitat dins de l'Estat Espanyol. Em pregunto si d'aquí a uns dia em tocarà escriure des d'aquest blog un “Adéu Espanya”.
.
1 comment:
La Constitució no és pas cap dogma. És més: la seva gènesi va ser tutelada per les forces vives del franquisme, entre elles la JUJEM, o sigui la cúpula de les forces armades. Un dels “pares de la Constitució” explicava públicament que quan es redactava el controvertit article 2 (el de les nacions, nacionalitats i nacionetes) un motorista anava passant el redactat de la ponència a la JUJEM i de la JUJEM a la ponència, que s’anaven esmenant el text els uns als altres. Així va sortir, al final !
No seria cap pecat replantejar la vigent Constitució i revisar la tradició constitucional espanyola, nascuda el 1812, quan l’Estat, com a tal, encara no existia i revisar molts dels vicis que provenen encara d’aquelles mancances. No em refereixo als capítols de drets i deures, que, considero estan dintre de la tradició democràtica occidental, però si tot el que fa referència a l’organització territorial...
Salutacions.
Post a Comment