Jim B. Tucker (sovint anomenat Jim Tucker) és un psiquiatre infantil de la Universitat de Virgínia que dirigeix (o va dirigir fins a la seva jubilació recent) la Divisió d'Estudis de la Percepció. Continua la feina d'Ian Stevenson sobre nens que expressen fins als cinc anys records de vides passades.
La seva proposta teòrica principal és que la consciència és primària i fonamental, i que la matèria física (inclòs el cervell) en deriva, de la consciència; i no a l'inrevés.
Així, la consciència precedeix el cervell i pot “iniciar” o desenvolupar un cervell capaç d'expressar-la dins del món físic.
Tucker no formula una teoria biològica detallada de “com la consciència construeix el cervell pas a pas”, sinó un marc idealista-filosòfic inspirat en la física quàntica i en els casos que investiga.
La consciència és fonamental, no pas un subproducte del cervell. Cita Max Planck (pare de la teoria quàntica): "Considero que la consciència és fonamental. Considero que la matèria deriva de la consciència. No podem anar més enllà de la consciència".
Per a Tucker, si la realitat física sorgeix de l'observació/consciència, aleshores un individu conscient no depèn necessàriament d'un cervell físic per existir. El cervell actua més com un receptor o descodificador (analogia de la televisió: el televisor és necessari per veure el senyal, però no el genera).
Tucker es recolza en la idea que l'observació col·lapsa la funció d'ona (possibilitats → realitat concreta). La ment genera possibilitats que només es consoliden com a “fets” en ser observades.
En un article de 2014 proposa un model de la vida i de l'altra vida com a "somnis compartits": "Pensem que les nostres ments existeixen en aquest món, però en realitat és el món el que existeix dins les nostres ments. Ja no imagino que anem a un altre lloc quan ens morim. En canvi, tenim un altre somni".
La seqüència que planteja és: consciència primària → genera o desenvolupa els detalls d'algunes estructures físiques (incloent-hi un cervell) capaços de mediar la seva interacció amb el món material → l'observació/experiència conscient “actualitza” o materialitza aspectes de la realitat (anàleg al col·lapse de la funció d'ona).
Tucker no afirma que això estigui demostrat, però es basa en l'evidència acumulada de més de 2.500 casos investigats (molts amb registres escrits abans de la verificació, cosa que redueix la possibilitat de contaminació), en la dificultat d'explicar-los amb un materialisme estricte, i en interpretacions de la física quàntica que alguns físics (com Planck) han sostingut.
El seu treball és més empíricoinvestigatiu (casos de nens) que una teoria neurocientífica formal sobre el desenvolupament cerebral. La part especulativa (consciència com a primària + analogia quàntica + “somnis compartits”) és el seu intent d'oferir un marc coherent que acomodi les dades sense forçar-les en un materialisme reduccionista.
Al proper post, detallaré un dels casos més difícil de refutar.
.
