Quan jo estigui malalt, després que em vinguis a veure, ves a sopar amb les persones que estimes i pren-te una copa en el meu nom. La teva alegria serà la meva. Que el meu dolor no impedeixi la intensitat de la teva vida. Quan tu gaudeixis, jo em sentiré menys malament, i la meva malaltia serà menys greu.
Quan jo m'empobreixi, i només pugui gaudir del tresor del sol del matí i del privilegi del verd de les muntanyes; tu vola amunt, coneix el món i la seva gent, estudia, forma't, sigues feliç, construeix, viu... Que la meva misèria no sigui la teva. Quan tu gaudeixis, jo seré menys pobre, i no em caldrà tant, perquè una part de la meva alegria naixerà de la teva.
Quan jo em mori, ves a celebrar-ho. No pas que jo ja no hi sigui, sinó el que has viscut amb mi, el regal rebut de l'existència cap a mi. Ves a celebrar que tu continues viu, i que per això, jo no m'he mort del tot. La meva mort és menys mort perquè tu estàs viu i ho celebres. Que ningú t'enredi amb dols que no tenen sentit. A mi, com a mort, m'entristiria el teu dol, i m'alegrarà el teu goig i la teva vida intensa.
2 comentaris:
Tots d'una manera o una altra, planifiquem com voldríem morir, pero la naturalesa decideix Per el seu compte. La meva seria aquesta:
Nu vaig néixer, nu vull morir
i al llit, que és on pertoca,
sense més embolcall
que les meves despulles
i els records que m'emporti
aixoplugats en el conscient.
Nu vaig néixer, nu vull morir,
sense cerimònies, plors
ni aldarulls innecessaris.
Que n'aprofiti la ciència
quan resti de mi que valgui la pena
i cremeu la resta que és més higiènic.
Vull que llenceu les cendres
en un lloc on no contaminin
o bé en un que, com el Ripoll
ho està tant, que ja no li ve d'aquí.
Nu vaig néixer, nu vull morir
Ja veieu que no demano molt
només que es respecti el meu desig.
Un poema molt bo i interessant.
El meu escrit parla més de com m’agradaria que visquessin els altres, les persones que estimo, el meu dolor, que no pas de com voldria morir jo.
Nuesa Literària
Publica un comentari a l'entrada