Quan l’amor recull la injustícia,
de la blanca pell tremolant,
borda i trista ha anat foradant
el barril del vi i la delícia.
Ulls infectes de por i malícia,
escrutant el jardí sagrat,
convençuts que el somriure grat
ensenyava les dents de l’odi;
l’ego cec malentén el codi;
a on hi ha afecte comprèn maldat.
.
