Fixa't! Porta un allargador i un lladre de casa perquè no li arriba el transformador del portàtil! Qualsevol dia ens portarà la nevera a l'institut!
Fixa't! Porta una motxilla a l'esquena com si fos una criatura! ¿Que no ho sap que la gent de més de quaranta anys, i amb una feina que hauria de ser de prestigi, han d'anar amb una cartera de pell, i si convé un tern i una corbata? ¿Com volem pretendre que ens tinguin respecte als mestres si anem fets uns pengim penjam?
Fixa't! Fa cua darrere els alumnes quan és al bar! Que és que va de progre?
Fixa't! La roba que du és comprada a Can Pistrachs; no la volen ni els “gitanos”!
Fixa't! No s'afaita cada dia!
Fixa't! Ve amb bicicleta!
Fixa't! No parla. No fa bromes. No riu gairebé mai. La seva mirada fa por. Quan sóc al seu costat és tan seriós i tan insuls que no sé què dir-li! Tan poca cosa que sembla i “les mata callando”!
Fixa't!
Les formes, quan se'ls concedeix el paper de definir les persones, esdevenen pels Homo sapiens la presó que els impedeix conèixer la realitat exterior als seus prejudicis, la realitat exterior al món que els han fet creure que és l'únic possible.
.
.
3 comments:
En aquest cas, real o fictici, no ho sé. Podria ser que el dictador aquell del que parles en l'altre post fes sentir enveja a aquesta gent i que per això es fixa tant? Acostuma a passar...
Ja ja ja... Company!!!
Si fos així seria una enveja inconscient.
El més inquietant de tot, parlant del dictador, és que tots en tenim un. Jo moltes vegades analitzo quines barrabassades em fa fer el meu dictador, segur que me'n fa fer o pensar més d'una i de dues.
Tens raó, és un bon exercici analitzar què fem de manera inconcient, i difícil al meu entendre, trobar la resposta correcta.
Post a Comment