Els diners no tenen valor, les persones tenen valor.

Vulnerabilitat de les mans sagrades d'un infant; petites i delicades mans, traçades fins al detall més ínfim amb la delicadesa d'un mestre orfebre per una natura que el fa tan fràgil. Infant d'ulls seriosos que ha arribat sense demanar-ho, que té el que té, perquè ho té, perquè li ho han donat, o que no ho té perquè no li ho han donat. Infant que té fred o que té por, que es mor o que viu perquè no l'abriguen, perquè l'espanten, perquè no el curen o no l'alimenten, o perquè el maten... Déu convertit en carn viva, feble com un castell de sorra a la riba de quasevol platja. Fat d'atzar i amor. Ulls de vidre i d'aigua de cala Jónculs. Pell de pètal humit; suau com la neu verge, brillant com l'ivori.

Com et poden mirar amb rancúnia? 

No li doneu les fotos, que la seva mare no les ha pagades! 

Que no bereni, que no ha pagat la quota.

De samarretes, n'han sobrat; però no les ha pagades i no podem fer el ruc. 

I les fotocòpies? Al nen que no ha pagat el material, ni una fotocòpia.

Rauc de granota vella i pansida, comptant euros amb disgusts. 

Ric pelat que engrapa quatre quartos, que són els pocs que es pensa que té, perquè els que encara són més pobres no prenguin el que no han pagat. 

L'infant que neix on neix sense triar-ho es queda sense fotos, i les fotos que sobren són llençades perquè ningú no ha bescanviat euros per elles. I els euros esdevenen els directors dels destins i les misèries. 

Tant disseny de mans i dits i orelles i neurones màgiques guspirejant a la nit de la inconsciència... Tot llençat a la maleïda obsessió per posseir papers que diuen que valen molt. 

Els diners no tenen valor, les persones tenen valor.  

.

.