Que visqui la
llengua que us van robar,
i la fe que us van
destruir.
Que verdegi altre
cop el jardí que van esquinçar,
i que es purifiqui
l'aigua que van embrutar.
Que s'alcin les
vides que van segar,
i els esclaus que
van explotar.
Que tornin i vencin
els pobles que van morir
sota l'espasa
miserable dels fanàtics religiosos i els imperialistes.
La monarquia que
menyspreava el que no coneixia,
inconscient de la
seva pròpia ignorància.
Que somriguin els
vostres fills,
i els nens i nenes
que mai no van poder néixer,
de pell d'aram i
ulls de foc,
els del vestit que
la selva va teixir,
i que els raigs de
sol de després de la pluja del migdia va il·luminar.
Bufarà
Quetzalcóatl, de més cap al nord,
la serp emplomallada
que no volia sacrificis humans,
la qui va vèncer
Tezcatlipoca,
la que segle rere
segle refulgia,
adorada pels fills i
les filles del bé...
Bufarà i ho
retornarà tot.
Brollarà de la
terra
la sang que els que
van imposar la seva llengua van vessar,
i tornarà a córrer
per les venes dels que no van poder continuar vivint.
S'escoltaran els
crits dels milions d'aus que ja no hi són.
I ressonaran els
mots dels que van callar per sempre.
Ningú tornarà a
cobrir la bellesa dels vostres cossos sagrats
ni el disseny
inigualable dels segles a la vostra carn sagrada.
S'endurà, el buf de
la serp, les armes amb què us van pervertir,
la por a la
llibertat amb què us van engarjolar,
i la consciència
d'inferioritat amb què us van humiliar.
Tornaran els poemes
del vent i el so de la flauta de guadua,
el ritme dels
cinturons de Shakap, i les danses de les noies joves.
Quetzalcóatl, la
gran serp que vola, us ho tornarà tot..
No comments:
Post a Comment