La vida, la mort. Ser, no ser, ser d'una altra manera? Només contemplem una de les dues opcions. Arribarem a contemplar l'altra? Si no l'arribem a contemplar, serà perquè només hi som en una de les dues parts; i serà també com si el misteri de tot no hagi arribat a ser comprès per nosaltres; serà de fet com si res fos, com abans de ser, res. Punt.
Des de petit m'assalta el dubte de per què hi ha coses si no hi hauria d'haver res. Recordo fer aquesta pregunta als meus pares amb deu anys. El que no sé és per què tenia l'evidència que no hi hauria d'haver res, per què em sorprenia l'ésser. Avui, de vegades, encara experimento la mateixa sorpresa; i aquesta sorpresa em du a l'evidència que hi ha una part de l'explicació que se m'escapa, i que ho aclareix tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada