Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Friday, August 16, 2013

Quanta mort!


Bella terra aquesta on es mor el cérvol, per la inconsciència d'uns caçadors que s'omplen de banyes i caps morts, com si escapçar éssers capaços de sentir fos l'esport més gloriós de la vida. 
Bellesa austera la d'un paisatge que acull aquest clam silenciós; els ulls aterrits dels qui moren pel plaer d'uns altres. Sang i por. Estesa d'herba groga bruta d'aquesta sang i amarada d'aquesta por. Silenci de l'oreig estripat pel crit esgarrifós del moribund que veu enfosquir-se un sol preciós.

-Gràcies a nosaltres aquesta espècie encara existeix -. Diuen, a la defensiva. I la camisa els put a pólvora i a excrements d'animal trist i espantat. Van, contra els animals nus, amb armes automàtiques que multipliquen la seva malaptesa d'individus Homo sapiens orgullosos i ignorants de la seva pròpia condició animal. Com si per a justificar els camps de concentració, algú, afeccionat a la tortura, digués que aquests camps garanteixen la pervivència d'una espècie que sadolla els seus pobres instints sàdics. Els supermercats venen carn nascuda per a ser criada i devorada pels humans, sense que matar una espècie lliure sigui necessari; com si la llibertat d'una espècie fos suficient per a convertir el seu assassinat en un dret. 

Assassinat i somriure. Adrenalina i rialla buida. I una cria de cérvol plora perquè s'enduen la seva mare morta, penjada d'un pal; perquè s'enduen, en un episodi d'extraordinària bona ratxa, deu o quinze membres del seu ramat. ¿Fins quan continuarem justificant la violència i la mort en nom d'un plaer innoble, el de dominar i matar els més febles? 







Flamarades de blat



Flamarades de blat; al darrere, les vinyes. Pebre vermell de Sol al sud d'agost. Melodia de l'oreig ran de les branques. Lentitud de la Terra sota el cel. Origen i destí a on els ulls es mengen els colors del paisatge i el seu traç; com la pell, com el vestit bru, adobat pel bes precís, i alenat per un vers ocult, per un so amagat, al cor dels fills que han vist qui els ha engendrat.

Saturday, August 10, 2013

Els moments i les persones



Hi ha qui veu un tros de terra i pensa en un negoci: possibilitats d'explotació, d'enriquiment... Hi ha qui veu aquest mateix tros de terra i hi descobreix un poema de la natura, un llibre sagrat reflex de la bellesa de tot.
Hi ha qui escolta una melodia, una cançó, un o una cantant... i de seguida hi posa un preu, en compra els drets, es pregunta si serà profitós invertir-hi, si aquell personatge arribarà a la fama... Molts associen d'immediat la idea de cançó amb els diners, la fama i el negoci... Hi ha qui escolta el so de la mateixa cançó i es fon, i tremola, i fimbra com una campana en rebre la sonoritat d'una altra campana veïna; i sap, tot d'un plegat, per què ha nascut, per què val la pena continuar endavant, per què és segur que tot acabarà bé.
Hi ha qui només veu graons, instruments, escales... en un viatge que cerca el definitiu en un altre lloc diferent al qual s'està. I aquest algú no veu que molt del que tenim és ja “punt d'arribada”, destí, finalitat, essència petita i senzilla de la mateixa vida. La vida és un constant punt d'arribada; cada instant representa l'última finalitat de tot; els moments no hi són per arribar enlloc més que als mateixos moments; les persones no hi són per aconseguir res superior a elles mateixes. Els moments hi són per als moments; les persones hi són per a elles mateixes. Cada instant i cada lloc on som són l'instant i el lloc a on hem de ser, cada jorn nou portarà els seus instants; finalitats en ells mateixos.

Hi ha qui sempre té la ment en un lloc i en un instant diferents al lloc i a l'instant en què es troba; hi ha qui sempre és absent del lloc i de l'instant que viu.

Hi ha qui mata l'instant per a perseguir el futur. Hi ha qui es ven el futur per a comprar l'instant; l'obté, i s'hi queda per sempre.

Hi ha qui troba la pau enmig del dolor més profund, i hi ha qui no la troba ni a les alegries.

Hi ha qui no gaudeix de la vida perquè té por de la mort. Hi ha qui no té por de la mort, perquè gaudeix de la vida.

Hi ha qui es nega a viure la vida perquè té por que la seva vida fracassi; hi ha qui s'arrisca al fracàs, sense cap mena de vacil·lació, per a poder viure la vida.

Hi ha qui es passa la vida recriminant els defectes de tothom per aconseguir la perfecció de les coses. Hi ha qui renuncia a la perfecció per no haver d'amargar la vida als altres amb constants recriminacions.

Hi ha qui renuncia a estimar perquè no vol posseir ni encadenar ningú. Hi ha qui es nega a dominar o posseir, perquè s'estima a tothom.
*
*

 
.
.

Friday, August 9, 2013

No em tapis el Sol.






Una altra de les cançons poemes espontànies que van néixer a la migdiada de Masriudoms.
La penjo per si algú la vol aprendre; preferiria mostrar-vos-la cantada per algú altre, però de moment no tinc cap altre intèrpret, és el que hi ha.
Si us agrada, millor.
Si no us agrada, insisteixo, escolteu el Pavarotti i aparteu-vos que em tapeu el sol.


Titelles voluntàries del gran teatre social

Imatge de Jürgen Howaldt a la viquipèdia.
.
.
Quan el prejudici es considera civisme, aquest fals civisme esdevé cadena i presó; esclavatge propi i esclavatge pels altres.
Quan l'apropiació deshonesta dels diners es considera negoci o compensació; aquest fals negoci esdevé corrupció i espoli; corrupció i degradació pròpia, i espoli dels altres.
Quan la supèrbia es considera honor, aquest fals honor esdevé menyspreu i ceguesa; ceguesa pròpia i menyspreu pels altres.
Quan la violència es considera democràcia; aquesta falsa democràcia esdevé tirania i decadència; decadència i podriment de la pròpia missió, i tirania i opressió pel poble, per la seva llibertat d'expressió i per la seva veu.
Quan l'odi a una pàtria que no és la teva o que no sents es considera patriotisme, aquest fals patriotisme esdevé esperó tribal de la violència i animalisme; animalisme per qui l'exerceix, i violència vers la gent innocent d'aquesta pàtria.
Quan la superficialitat es considera l'essència de la vida, aquesta falsa essència es converteix en corrosió i forat; corrosió, rovell i desfeta, per qui l'assumeix, i forat per la societat que perd una persona.

Quan a una camisa de força se l'anomena protocol i correcció; aquesta falsa correcció acaba sent realment una camisa de força i una imposició; camisa de força per qui accepta aquest protocol i aquestes normes subjectives de correcció, i imposició vers tothom amb qui hom es creui, perquè tendim a exigir als altres allò que les circumstàncies o l'educació ens han empès a assumir.
*
*

Thursday, August 8, 2013

Solidaritat amb La Nau Cal Àfrica...


Sobren les meves paraules. 
El vídeo, que comparteixo des de l'espai de Manu Chao, ens mostra un projecte laboral portat a terme per un grup de persones d'origen africà de Barcelona, que consisteix en la reutilització i possible comercialització de productes llençats als contenidors; un projecte que sembla que no està sent tolerat per l'administració.
Els 300 treballadors pateixen una ordre de desallotjament tot i estar recolzats pels propietaris de la finca i rebre suport dels veïns del barri.
Malauradament, la matinada del 24 de juliol, 50 furgons els Mossos d'Esquadra es van desplegar un operatiu per desallotjar les tres-centes persones.
*
*

Wednesday, August 7, 2013

Les idees que volen pertot caçades en una llibreta (II)

Camí de l'avi Pujal (Calella)

*

Fa uns dies us vaig dir que aquest curs havia emplenat dues llibretes petites. Sempre duc una llibreta a la butxaca per a apuntar les idees que venen, que trobo intenses, i que se'n van de seguida; si no les apunto se m'obliden, o com a mínim se m'oblida la manera com se m'havien presentat. La forma, els mots precisos, acostumen a ser importants per a la correcta comprensió. Us vaig dir també que em faltava escriure-vos la segona de les llibretes. La primera la vaig publicar aquí.
Us transcric ara, les idees de la segona, i amb això ja hauré expressat les idees espontànies de tot un curs.

*

La lluita de l'ésser humà damunt la Terra és una lluita per la llibertat dels pobles i de les persones; una lluita per la igualtat, a on ningú, per drets de naixença, tingui més drets o més privilegis que ningú altre; una lluita per la fraternitat, a on el respecte i la tolerància a les idees, costums, estils i formes de les persones camini del bracet amb l'amor a cada persona i a la seva felicitat.
La pompa dels poderosos i els seus privilegis són la vergonya de la inteligència i de la humanitat; atribuir a déu l'origen del poder d'alguns éssers humans sobre d'uns altres és com a mínim una blasfèmia.

*

És interessant pensar en tots els factors que actuen en el moment en què s'engendra una persona i que començaran a determinar el ventall de probabilitats que decidiran com és i com actuarà:

-La informació genètica del pare i de la mare.
-L'atzar de les mutacions.
-La garba de l'entorn, començant ja al període fetal.
-Les dificultats de l'existència.
-Les primeres experiències infantils.
-L'educació que anirà rebent.
-Les informacions que anirà absorbint.
-El grau i qualitat de l'amor que rebrà.

Tots aquests factors, i alguns que em deixo, decidiran com serà i com actuarà la nova persona; és a dir, tots aquests factors governaran la tendència dels seus pensaments, la força de l'inconscient, i per tant els valors de la probabilitat que influirà en les seves decisions.

*

La vida és massa curta per a no estimar-nos.
El temps és massa preciós per a no estimar-nos.

*

Si arriba la mort, seré encara més fidel a la vida; i gaudiré fins a l'última ranera de tot allò en què crec: l'amor, la llibertat, la natura salvatge, la nuesa...
Lluny d'espantar-me, la mort em farà més fidel a la vida, a la qual pertanyo.

*

El regust de la vida és d'esperança per a tothom.

*

Si déu no és amor, no vull que existeixi.

*

Si déu no és amor, no mereix existir.

*

Si déu castiga els qui actuen segons són, no mereix existir.

*

Si al més enllà em trobo algú abandonat de déu, no tinc cap interès en fer companyia a aquest déu.

*

Si déu dóna algú per condemnat sense remei, aquest déu no és el meu déu, ni jo sóc d'ell.

*

Si només hi ha una vida, m'està bé. Si la vida no s'acaba mai, i continua més enllà de la mort, també m'està bé. El que no m'estaria bé fóra tenir una vida tan bonica com la que ens han regalat i que em posessin com a norma no viure-la.

*

La major part de raonaments i opinions, per assenyats que ens semblin, s'elaboren després d'haver pres la decisió sobre com opinem, no abans. Aquesta decisió depèn principalment de les pulsions i de l'inconscient.

*

No experimentaràs el “no ser”, perquè quan “no siguis”, no hi seràs.

*

Fama? Diners? Prestigi? Afalacs? Diners?
Foteu el camp d'aquí! Ara mateix! Fora! Va! Va! Va!