On anirem a parar?

                                  IA image

La senyora entra a la botiga.
-On anirem a parar...? No arribo a la cantonada que ja em creuo un moro... són a tot arreu. I caminen amb aquesta gansoneria que sembla que ho tinguin tot fet. I no els parlis de llevar-se d'hora per anar a treballar, que et fugiran més de pressa que un espiadimonis...
Contempla un jove guineà que escull un quilo de tomàquets.
-I em miren. Negrot que em creuo, negrot que em mira...! Si poguessin em violarien i em tallarien el coll... n'estic segura. I els ho donen tot...! Diuen que són immigrants, i apa...! Arreglat...!
I examina, metòdica, les taronges, mentre escruta una noia que porta un mocador al cap.
-¿Com pot anar bé el país si els filibusters que ahir tallaven caps al mar de Mallorca avui es dediquen a recollir subvencions? I són dolents... Tots són dolents...! Posen cara de xai i són més verinosos que les serps...! Em somriuen, però pel darrere freturen de clavar-me la punyalada...! Tots són iguals...!
S'acosta a la caixa, allunyant-se neguitosa del guineà que segons ella l'està despullant amb la mirada.
Surt al carrer i s'adona que el noi comença a córrer darrere d'ella i que li fa escarafalls; amb la qual cosa, veu confirmades les seves sospites.
La dona, amb el cor que li surt del pit, comença a córrer i a esgaripar. El xicot corre més que ella i se li planta al costat.
-Escolti, senyora...
-Fuig, bèstia...! Carallot...! Porto un ganivet a la bossa...!
-Tranquil·la dona... tranquil·la... -fa el noi amb un català gairebé perfecte -. En sortir de la botiga, li ha caigut això...
La dona se'l mira amb cara de fàstic.
-No em feu llàstima... -mastega, incòmode, mentre li agafa la cartera. -. Ja no sabeu què empescar-vos per a perseguir a les dones de bé com jo...!
I s'allunya, tota ofesa, mirant que hi siguin tots els diners.

(Publicat a relatsencatala.cat el 16 de gener de 2007)