IA image
Per això, quan vaig fer vint anys, en Dídac em regalà aquell safari.
L'Àfrica representava la culminació d'un somni; la memòria em retornava records infantils, curulls de caníbals i de tresors perduts a la selva.
Des de l'avió, els ulls m'escrutaven els colors ardents del paisatge; les taques de fullatge verd, enmig del groc cítric de la sabana.
Un cop a terra, trontollant damunt del jeep, se'ns apareixien les figures delicades de les gaseles Thomson, les zebres, els nyus... Dins d'un bassiol, a l'extrem d'un aiguamoll de papirs, els antílops aquàtics regalimaven les escorrialles de l'aigua que acabaven d'agitar amb les banyes imponents. De tard en tard, descobríem arbres corbats pels elefants.
Feia dies que avançàvem, quan va passar.
El guia deturà l'automòbil i ens apuntà amb el fusell.
S'acostà a en Dídac i li esquinçà la camisa.
-Naked... -digué.
Em vaig posar a plorar.
Llavors engegà un tret que gairebé ens deturà el cor.
Ens va fer treure fins la roba interior, i ens ordenà que baixéssim del cotxe.
Tornà a disparar.
-Run...! -exclamà.
Començàrem a córrer.
Ell ens perseguia, tirotejant-nos. Es feia difícil d'avançar sense sabates damunt del sòl estopós.
Es deturà; nosaltres vam continuar fugint.
Vam restar nus a la natura durant quatre dies intensos en els quals aprenguérem a sobreviure. En Dídac s'ho prengué amb una serenitat admirable. Jo estava esparverada, com immergida dins d'un somni que no s'acabava mai; una bogeria absurda que no tenia cap ni peus. Al llarg de tot aquell temps d'incertesa, vam veure tan de prop els elefants que fins i tot es van deixar tocar.
-No et faran res -digué en Dídac -. Ens veuen nus i saben que som inofensius.
En Dídac m'animava a experimentar-ho tot.
A l'últim, el guia ens caçà.
Vaig restar astorada quan en Dídac, somrient, li donà la mà com agraint-li un tracte acomplert; la bogeria estava planificada d'antuvi.
Després, tranquil·lament, em preguntà si m'havia agradat.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada