L'estat de corsec, conscient o inconscient, que li queda a algú quan ha vist la mort de cara, l'ha saludada, i a l'últim s'han dit a reveure. I aquest corsec, tremolor, angoixa, neguit, estupor... el viu en una situació en què ha perdut un tros de cos, un tros del tot que fins al moment configurava el seu jo. I té ganes de viure fins a un punt en què rebutja la lògica, la raó més prudent i més científica per sentir-se viva i supervivent.
Tot això amanit amb un bri d'humor, un humor molt subtil, molt de marca de la casa, marca Aina Clotet, la qual ja ens el va deixar entreveure a la sèrie "Això no és Suècia". És una pel·lícula que s'agraeix; no es perd el temps gaudint-la, no deixa descansar, no ens deixa de prémer el cor amb les dues mans mentre ens fa pessigolles i ens posa tristos i expectants alhora.
És una molt bona feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada