Hi ha moments que semblen congelats en el temps; instants en els quals tot és natural: el bosc, el cel, el mar, la gent... Recordo exactament el moment en què enregistrava aquest vídeo com si no hi hagués res més que allò que percebia en aquell moment, com si no m'importés res més que tot el que succeïa en aquell instant.
Ja ho he dit alguna vegada, però hi torno a pensar; poques setmanes després d'aquesta interpretació vaig tenir una hemorràgia cerebral de la qual n'he sortit força bé. Intento des de llavors que tots els moments siguin com aquest que podeu veure vora la mar al lloc més bonic del món. Haig de dir que feia pocs minuts que havia sortit de l'aigua; tot era perfecte!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada