North Maroon Peak

Vinc a casa sol,

i el silenci cru,

desvela els rebrecs,

d’una ànima bruta.

Quan la llum s’encén,

tinc un palau nou,

fet de pedra i fang,

per les forces màgiques.

I el vidre glaçat,

al llac de l’ahir,

quan tot era nou,

i jo em feia una àliga.

Clavells de muntanya

i el vent que percut,

el rostre sorrut,

del North Maroon Peak.

Soc a casa nu,

la pell se’m tenyeix,

d’un roig mineral,

vora el fred de l’aigua.

El sostre que és blau,

es fa més profund,

i escolto els batecs

del cor del massís.

Amb els dits vibrants,

alçats vers el món,

apamo el teclat,

del piano viu.

Escarit de mots,

i afamat de déus,

descobreixo el llibre,

que la Terra escriu.