Fa un gest sorrut, tal com ha de ser, tal com pertoca a l'industrial de bé que és ell.
I comença el congrés; el president de la Generalitat li estreny la mà damunt la catifa vermella del Ritz.
-Tot un exemple d'iniciativa empresarial -li diu -. Per cert, l'espero demà a la llotja del Camp Nou... que tenim futbol...!
Tot s'acaba, i surt al carrer. Descobreix una meuca en calces; i pensa: "Déu la perdoni, tan joveneta i temptant la bona gent". Però no pot evitar de mirar-li les cuixes, i la corba fimbrant del cul. Se sent tremolar de desig, i pensa que se la tiraria ara mateix. Gairebé de seguida, s'adona que ha pecat contra el novè manament de la llei de Déu, i la culpa l'aclapara. Demana perdó al Senyor per ell i per la prostituta. No entén com una criatura humana pot viure explotant el seu cos. Intenta no obsessionar-s'hi, que prou negocis i maldecaps té: la immobiliària que li aixeca pisos en terrenys expropiats mercès a les comissions que ell deixa anar a algú de l'ajuntament; les escurabutxaques que cada dia li pugen més els actius; les fàbriques del Pakistan, que per quatre xavos ben donats li proporcionen peces que després ven a preu d'or... Fet i fet, la gent d'allà ja hi està acostumada a treballar per no res, i tenen la virtut de fer hores i hores sense queixar-se. No com els d'aquí que només pensen en l'oci. Sigui com sigui, ell és un home de futur; li ho ha dit el mateix president; fins i tot rebé lloances del cardenal, quan el mes passat li casà la filla:
-Amb tot el que ens has donat... mai ningú no et podrà titllar d'avariciós...! -li llançà l'eclesiàstic.
Deixa estar els pensaments del seu cap, i es torna a mirar la noia en calces:
-Fuig, carallot...! -crida a la prostituta, fent-li escarafalls amb les mans.
La noia s'allunya, i ell torna a suar de remordiments pel mal desig que ha consentit amb ella. Mala bèstia, que fas pecar la bona gent...!
*
Publicat a relatsencatala.cat el 3 de gener de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada