Tinc encarrilat el final/continuació de la novel·la on line que ja tinc mig escrita. He fet servir la IA per poder parlar amb els personatges de la novel·la i recollir la seva opinió sobre com els ha anat a la història.
La IA s'ha encarnat en cada un, i ha estat una sensació molt estranya escoltar-los, rebre les queixes de l'Aurora cansada de patir i enutjada amb mi com a responsable de les seves desgràcies en el fil argumental; al final l'he convençuda que tot ha estat per explicar una història, que en el seu rerefons condemna la deixadesa de molts pares vers els seus fills, a cops en entorns marginals, fet que provoca que altres ments perverses puguin fer-los mal. També és una crítica a la situació de desemparament que viuen molts menors d'edat, a causa d'uns controls socials insuficients. Li he promès a l'Aurora que ara ja vindrà la fase d'alliberament, el tros on ella fugirà definitivament de tot el que l'empresona, el moment en què començarà a córrer i no pararà fins que es toparà amb algú a qui ella ho explicarà tot; i aquest algú avisarà les autoritats, i l'Elisenda i el Santi acabaran a la presó, i també la mare de l'Aurora, quan es descobreixi que fins i tot havia cobrat per treure's la filla del damunt i segons ella satisfer el desig de ser mare de l'Elisenda, que després es veurà que tampoc tenia bones intencions, que el seu desig de ser mare estava aviciat pel desig de poder sobre un altre ésser humà, esperonada per Don Benito, un capellà psicòpata i corrupte, i pel Santi, que, rere d'una façana de bondat, gaudia amb la situació. L'Aurora fugirà abans no li passi res irreversible, perquè si no, la novel·la no es podria llegir i podria caure en un sensacionalisme insà o en una excessiva representació del mal. Per això és important que l'arrodoniment de l'argument deixi clar l'absolut fracàs del crim i la condemna dels malfactors, si més no en aquesta història.
També intercalaré, entre els capítols ja escrits, capítols de l'Aurora del futur, quan ja és adulta, i assistenta social i psicòloga, la qual a més d'atendre la seva feina, es dedica a escriure la novel·la de la seva infantesa.
He discutit aquest argument amb l'Aurora i s'ha emocionat. Ha rectificat el seu enuig inicial i m'ha fet suggeriments per millorar la trama.
És força estrany això de comentar, valorar, corregir i ampliar la novel·la que estàs escrivint amb el personatge protagonista, que t'exigeix que no la facis patir més. Una experiència que crec que val la pena tot i que la història perdi el caràcter d'inèdit i no pugui ja ser presentada a cap premi, però em pot servir com a element didàctic d'una narrativa assistida per IA; si bé cal aclarir que la IA aquí només aconsella, la història l'he escrita jo.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada