Ve a ser una exploració de la dependència vers les relacions sexuals superficials, i una introspecció sobre com allò que pretenia ser només la recerca del plaer es converteix en l'esperó que desperta un sentiment més profund i addictiu, que fereix a causa del vertigen de la frivolitat manifesta.
La prosa és lleugera, àgil; molta significació en poques paraules, fonamentada en els matisos de les reaccions dels personatges davant la quotidianitat. És agradable i fàcil de llegir.
Françoise Sagan va demostrar una gran capacitat d'anàlisi psicològica, defugint judicis morals, però descrivint els conflictes interns dels personatges; conflictes que poc o molt estan influïts per una certa moral social. La seva protagonista femenina viu la seva sexualitat i desitjos amb llibertat, sense culpa, però contrastant sempre, i lleugerament, aquesta absència de remordiment amb la consciència social de l'època. Seria com si una noia del segle XXI visqués, sentís i pensés, immergint-se en un entorn dels anys cinquanta del segle XX a França, que és l'època i la cultura en què es va escriure la novel·la.
Com en altres obres de Françoise Sagan, apareix el tema de la diferència d'edat en les relacions, encara que no se li dona prou protagonisme dins l'argument.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada