A la riba de la bellesa, esperem. A la riba del plor, la por i el dolor.
Esperem, mirant un univers fosc i buit, immens i il·limitat, amb espurnes de llum que ho són tot i que alhora i a cops semblen una excepció. Hi ha tant de buit!
Ran del mar del misteri, ben a prop els uns dels altres, esperem.
Hem esdevingut pensament sense adonar-nos-en, i esperem la resposta de qui sigui que ens ha posat aquí.
Esperem, refent el camí quan el perdem, recuperant el somriure quan se'ns esborra o quan l'esborrem del rostre dels altres.
A la riba de la bellesa, esperem. A la riba del plor, la por i el dolor.
Esperem.
.
No comments:
Post a Comment