Henry David Thoreau, o el plaer de ser lliure.

El 12 de juliol de 1817 va néixer, a Concord (Massachusetts), Henry David Thoreau.

En Henry va ser un home diferent, i no és senzill explicar per què. Es podria resumir dient que va ser lliure. Lliure en el sentit més genuí de la paraula.

No necessitava estar d'acord amb la majoria. No necessitava que la majoria estigués d'acord amb ell. Es negava a pagar impostos a un estat que permetia (i esperonava) l'esclavatge i les guerres. Al 1846 fou empresonat per no pagar impostos a l'època en què Estats Units guerrejava amb Mèxic, i, estant a la garjola, el va venir a visitar el seu amic Emerson (futur candidat a la presidència dels Estats Units i editor seu) i en veure'l rere les reixes li va preguntar retòricament:

-Què fa vostè aquí a dintre?

Henry David li va respondre:

-Què fa vostè allà a fora?

Era diferent perquè, quan al 1837, amb vint anys i després de llicenciar-se a Harvard, va començar a fer de mestre a l'escola pública de Concord, va dimitir dues setmanes després perquè estava en contra dels càstigs corporals.

Era diferent perquè després d'aquesta mateixa llicenciatura a Harvard es va negar a pagar un dolar pel diploma oficial.

Era diferent perquè al 1853 va participar fins al moll dels ossos en una xarxa que ajudava els esclaus a fugir al Canada.

Era diferent perquè el 3 de gener de 1853 va escriure al seu diari que ell estimava la natura perquè no era humana i perquè de moment ningú no era capaç de controlar-la.

Era diferent, i va ser més diferent encara, al 1857, quan va conèixer el mític John Brown, capità i guerriler antiesclavista, i protagonista d'una de les melodies emblemàtiques de la lluita per la llibertat.

Era diferent perquè un bon dia de 1845 ho va deixar tot i se'n va anar a viure a una cabana, al bosc, a Walden, ran del llac, i va descobrir que deixant-ho tot, per agafar tot allò que la natura regala cada dia, s'aconsegueix una pau impossible de descriure. Va estar a Walden, tot sol, durant dos anys.

Era diferent, també, per moltes altres raons que de mica en mica aniré escrivint en diferents posts.

El que més sorprèn d'ell és el contrast entre la seva mentalitat i la de l'època i el lloc en què va viure.

Llegiu “Walden”, segurament no estareu d'acord amb totes les seves asseveracions, però us garanteixo que us faran rumiar, i és possible que trobeu entre Thoreau i vosaltres una estranya familiaritat; la sensació d'estar llegint algú que us coneix profundament.

Us deixo quatre perles seves:

“Algunes persones trobarien fins i tot mancances en el vermell del matí, si mai es llevessin prou d'hora”

“Si un home no va al ritme dels seus companys, potser sigui perquè sent un tambor diferent”

“Les coses no canvien; som nosaltres qui canviem. Veneu-vos la roba i quedeu-vos amb els pensaments.”

“ Si se'm tanqués en un racó d'un altell per la resta de la meva vida , com una aranya, el món continuaria sent igual de gran mentre jo conservés els meus pensaments”

Continuarà...

.