Mal camí per pujar amb bicicleta, però bo a peu Parlaves en el teu comentari d'ahir de costums d'antes, crec et sentiras identificar amb aquest poema
https://anoarra.blogspot.com/2025/03/records.html
RECORDS
De la mateixa manera que ja no hi ha pallers han desaparegut moltes de les coses, que omplien el paisatge de la meva infantesa: el carro i la mula del “Basta”, que cada matí passava davant de casa mentre jo esmorzava, la torna en anar a buscar el pa a cal “Sisu”, els patins de quatre rodes lligats a les sabates, la rodona, si, aquella llanta de bicicleta que amb un pal guiàvem amb força traça. El Sanches els diumenges davant la Creu Alta, "regalèssia tendre", cridava i caramels de mel. . La moto amb sidecar que tenia el meu pare, jugar al bell mig del carrer amb els companys, la fona per tirar-nos pedres barri contra barri, els cromos de la xocolata i també del litines, les xapes i els botons per jugar a fútbol. Els pastorets a la Parroquia, i resar el rosari cada tarda. El més de Maria i la Setmana Santa. La cobla tocant sardanes cada diumenge, sortint de missa de dotze; el vermut de garrafa, les olives"rellenes" i les patates "xips" el pa amb oli o amb vi i sucre i la llet de vaca. . Tots aquests records esvanits amb el temps formen part d’un passat que ja no tornarà. I que n'hem perdut de bagatge amb pocs anys!. Ens estem fent grans, que no vells, però hem arribat fins aquí, i aquest passat perdut en els records del temps, d'un temps que encara és el nostre, amb nosaltres un dia se n'anirà... per sempre.
Sí, senyor, sí... Som molts els que sentim el mateix, que el món canvia i se'ns en va tot allò que definia el nostre origen, la nostra identitat; no som més de cap pàtria com som de la infantesa. Sempre tenim la llibertat de recuperar, ni que sigui en la solitud, trossets de paisatges antics, i els costums de sempre.
2 comments:
Mal camí per pujar amb bicicleta, però bo a peu Parlaves en el teu comentari d'ahir de costums d'antes, crec et sentiras identificar amb aquest poema
https://anoarra.blogspot.com/2025/03/records.html
RECORDS
De la mateixa manera que ja no hi ha pallers
han desaparegut moltes de les coses,
que omplien el paisatge de la meva infantesa:
el carro i la mula del “Basta”, que cada matí
passava davant de casa mentre jo esmorzava,
la torna en anar a buscar el pa a cal “Sisu”,
els patins de quatre rodes lligats a les sabates,
la rodona, si, aquella llanta de bicicleta
que amb un pal guiàvem amb força traça.
El Sanches els diumenges davant la Creu Alta,
"regalèssia tendre", cridava i caramels de mel.
.
La moto amb sidecar que tenia el meu pare,
jugar al bell mig del carrer amb els companys,
la fona per tirar-nos pedres barri contra barri,
els cromos de la xocolata i també del litines,
les xapes i els botons per jugar a fútbol.
Els pastorets a la Parroquia, i resar el rosari cada tarda.
El més de Maria i la Setmana Santa.
La cobla tocant sardanes cada diumenge,
sortint de missa de dotze; el vermut de garrafa,
les olives"rellenes" i les patates "xips"
el pa amb oli o amb vi i sucre i la llet de vaca.
.
Tots aquests records esvanits amb el temps
formen part d’un passat que ja no tornarà.
I que n'hem perdut de bagatge amb pocs anys!.
Ens estem fent grans, que no vells,
però hem arribat fins aquí, i aquest passat
perdut en els records del temps, d'un temps
que encara és el nostre, amb nosaltres
un dia se n'anirà... per sempre.
Sí, senyor, sí... Som molts els que sentim el mateix, que el món canvia i se'ns en va tot allò que definia el nostre origen, la nostra identitat; no som més de cap pàtria com som de la infantesa. Sempre tenim la llibertat de recuperar, ni que sigui en la solitud, trossets de paisatges antics, i els costums de sempre.
Post a Comment