Fa ja algunes setmanes que veig “L'Eixida i altres narracions", el llibre que conté el meu “Informe sobre l'Homo sapiens”, ran de l'aparador de “EL Cau ple de Lletres”; ahir em vaig sentir molt feliç en trobar-lo al Corte Inglés de Sabadell.
Aquesta alegria no em brolla pas per ambició econòmica (els escriptors pobres no guanyem més si venem més) sinó per l'innocent plaer de pensar que algú es pot estar llegint la meva història. Una història que em va tenir reflexiu i despert tot un més d'agost de fa tres anys. Una història que he intentat que no seguís la moda actual de no dir res.
Els escriptors d'avui, els que en saben, els que guanyen diners, els que surten als mitjans, normalment, no diuen ni volen dir res. Encara més: abominen contra els qui pretenen dir alguna cosa; és ben legítim que pensin així.
Jo, en la meva modesta tasca gairebé anònima, faig de tot. A voltes, faig cas dels savis i escric relats que no diuen res d'essencial, que no contenen cap missatge, però que entretenen, que intenten seduir o enganxar el lector; amb més o menys èxit, segons el moment i la sort. D'altres vegades, experimento, i intento traçar arguments estranys que van del surrealisme al realisme màgic. A cops, m'esforço a retratar la realitat. Algunes vegades porto la contrària als savis i escric com em surt dels cordons (els de les sabates), de les amígdales, i de l'hipotàlam, amb ajut de l'inconscient, i intento dir molt, i escric pensant exclusivament en mi (narcisisme confés), i treno una història pensant satisfer algú que fos exactament igual que jo en tots els aspectes (com que no sóc savi, ni com els savis, en aquests casos de rebequeria no satisfaig els bons escriptors en absolut; ni els bons escriptors, ni els bons crítics, que en saben molt i que determinen el que és bo i el que no ho és; perquè, repeteixo, en saben molt).
“Informe sobre l'Homo Sapiens” és un d'aquests relats llargs (micronovel·les) que escric algunes vegades, sabent que no guanyaran mai un premi literari perquè descriuen el món tal com els meus ulls el veuen (una visió no gaire estesa) i critiquen el món tal com els meus ulls silenciosament el critiquen (una crítica no gaire compartida). És per això que el fet que aconseguís una menció i la publicació a Cossetània va ser per a mi una alegria similar a la que hauria tingut si hagués quedat primer i m'hagués endut els mil euros, que al capdavall no són la raó per la qual escric. I si a algú no li agrada el meu relat, hi té tot el dret. Afortunadament, sé d'algunes persones que han gaudit llegint-lo; i jo no els agraeixo que els hagi agradat, sinó que l'hagin llegit (s'ha de tenir en compte que el llibre conté tres relats més, i que el meu és el quart en ordre d'aparició).
L'altre gran aspecte que estic descobrint són els tres relats del llibre que acompanyen l'Informe de l'Homo sapiens, i que no he escrit jo; autèntiques perles. A ells, però, els dedicaré un post especial per a cadascun ben aviat.
.
.
