He passat molts anys pensant que algun dia arribaria a tenir l'edat en què ell va morir. Al principi, em semblava que va morir molt gran; avui, que he fet 42 anys, m'adono que va morir encara sent un nen; i em sap greu.
I precisament perquè és el meu 42è aniversari em permeto aquest post homenatge a algú que no va passar dels 42; si més no, entre els mortals. Algú tan imperfecte com jo mateix, però no per això menys digne. A algú que em va pintar de sons les primeres imatges de la meva vida.
.
8 comentaris:
Per molts anys criatura! :)
Moltes gràcies Clidice!!!
Feliç aniversari!
Gràcies Josep Maria!!!
Per molts anys! (Amb retard)
Gràcies Oscar!
Per molts anys del teu esperit, de la teva força!
mariona
Gràcies Mariona!
Publica un comentari a l'entrada