El foc amagat de la brasa coberta de cendra

És en els moments de sofriment quan tot allò que has escrit sobre la felicitat passa la seva prova de foc, i quan tot allò que escrius sobre la felicitat, esdevé autèntic i essencial. 
En els moments de sofriment sord, desagraït i insuportable, la felicitat s'anomena pau, i existeix, i té les seves arrels en una profunda i inalterable fe en la bellesa de l'existència, l'esperança en l'amor i la llibertat, i la convicció íntima del fet que un vol ser servidor del bé; d'aquest bé que molts es neguen a considerar que existeix de manera absoluta. 
El bé existeix, i s'evidencia precisament per l'agror de la vida quan el bé no s'albira, o quan es pateix la seva absència. La queixa per la no existència de bé no fa altra cosa que proclamar la seva existència i el seu poder absolut. 
La felicitat no és un castell de focs efímer i balmat, és la massa oculta del iceberg, el foc amagat de la brasa coberta de cendra, els fonaments enterrats d'un edifici que no s'entén com se sosté. 
La felicitat es diu amor, entenent l'amor no pas com una explosió d'expressions i rituals, sinó com el silenci de la casa pairal quan la família dorm i a fora neva, com la fidelitat del qui no traeix fins i tot quan ho podria fer sense que ningú ho sabés, com la voluntat ferma de bé vers els altres, com l'acceptació que tots som fills i per tant mereixedors de ser estimats només pel fet de ser. 

És en el sofriment roent quan qui creu en la felicitat, si la proclama, l'evidencia com a omnipotent i invencible, i com a futur de tota consciència existent.
.
.