L'habitatge és una necessitat bàsica, com la sanitat, l'educació, l'aliment, l'aigua.
Amb les necessitats bàsiques de les persones no
s'ha d'especular, no s'ha de fer negoci, no s'hi ha de jugar. Els bancs
juguen amb els diners d'inversors als quals no els importa, i potser ni saben, en què estan invertin els diners; els diners són la vida de les persones, el temps que
han dedicat a guanyar-lo, la vida que han lliurat, i hi ha qui hi
juga com si res; juga amb vides humanes.
Si una família no pot pagar la lletra d'una
hipoteca i perd la casa, li queda el deute sencer encara que hagi pagat ja la meitat de la casa, encara que hagi pagat tres quartes
parts. Els bancs juguen amb això, saben que això els multiplica el
capital.
Els fons immobiliaris financen els partits que
financen, i els qui haurien de treballar per les persones, acaben
treballant pels grans grups inversors; és la corrupció de l'ànima
humana. Em fan fàstic. Subscric els mots de Rufián: la seva
estelada són els diners. Em fa fàstic l'olor del seu perfum, els
seus audis, els sopars de partit omplint-se la boca de grandesa; si
un partit no ajuda les persones, si s'oblida de les més vulnerables,
si treballa pels diners... és un partit ultradretà encara que faci
veure que no ho és. Si un líder no diu ni un mot contra Israel quan
estan massacrant la gent de Gaza, és un líder d'ultradreta, encara
que hagi viscut a Waterloo, encara que sigui una víctima d'Espanya,
encara que parli de llibertat.
Avui és un dia trist; però
pot ser un dia en què tot comença, perquè ara ja sabem qui és
qui.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada