Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

divendres, 2 d’octubre del 2026

Quan ja no tinguem res, no tindrem res a perdre; llavors ho podrem tot.

 

L'habitatge és una necessitat bàsica, com la sanitat, l'educació, l'aliment, l'aigua. 

Amb les necessitats bàsiques de les persones no s'ha d'especular, no s'ha de fer negoci, no s'hi ha de jugar. Els bancs juguen amb els diners d'inversors als quals no els importa, i potser ni saben, en què estan invertin els diners; els diners són la vida de les persones, el temps que han dedicat a guanyar-lo, la vida que han lliurat, i hi ha qui hi juga com si res; juga amb vides humanes.

Si una família no pot pagar la lletra d'una hipoteca i perd la casa, li queda el deute sencer encara que hagi pagat ja la meitat de la casa, encara que hagi pagat tres quartes parts. Els bancs juguen amb això, saben que això els multiplica el capital.

Els fons immobiliaris financen els partits que financen, i els qui haurien de treballar per les persones, acaben treballant pels grans grups inversors; és la corrupció de l'ànima humana. Em fan fàstic. Subscric els mots de Rufián: la seva estelada són els diners. Em fa fàstic l'olor del seu perfum, els seus audis, els sopars de partit omplint-se la boca de grandesa; si un partit no ajuda les persones, si s'oblida de les més vulnerables, si treballa pels diners... és un partit ultradretà encara que faci veure que no ho és. Si un líder no diu ni un mot contra Israel quan estan massacrant la gent de Gaza, és un líder d'ultradreta, encara que hagi viscut a Waterloo, encara que sigui una víctima d'Espanya, encara que parli de llibertat.

Avui és un dia trist; però pot ser un dia en què tot comença, perquè ara ja sabem qui és qui.

.

6 comentaris:

Paula ha dit...

S'han ben retratas tots!
Aferradetes.

Francesc Puigcarbó ha dit...

El teu lament em remet a Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible.
https://www.youtube.com/watch?v=E51jKZnuff4&t=64s

Fackel ha dit...

Es lo que estaba pensando estos días, que hemos llegado a un punto en que cada cual, no solo partidos sino individuos, incluso próximos, que con sus prácticas u opiniones ya se han retratado. Los partidos son reflejos, como lo son las entidades de poder tipo las eclesiásticas, de una sociedad que los respalda de un modo u otro. Hay mucho vecino con el agua al cuello que vota lo ultra, ¿qué foto se pretende de sí mismo? Pero ¿qué puede haber o se puede construir más allá de la foto clarísima que se han hecho tantos? No hay sinceridad en la gente, no lo olvides, y digo sinceridad consigo mismos, que saben que su estatus es débil y no están por unirse a los débiles sino por emular a los de clases superiores. Un panorama con claros y oscuridades.

Nuesa Literària ha dit...

Que tot està per fer, sí! Que tot sigui possible és una esperança!

Nuesa Literària ha dit...

Interessos obscurs...

Nuesa Literària ha dit...

Muy triste!