La capacitat de desprendre'ns de les "coses" és la capacitat de ser lliures. Mireu el vostre armari, reviseu el que hi teniu; la major part de les coses no les feu servir des de fa molts anys? Probablement, quan us moriu, algú ho haurà de buidar i no sabrà què fer-ne. Estalvieu-li i regaleu-vos el plaer de tenir els armaris buits per si hi voleu posar algun bé provisional, temporal, caduc... que acabareu llençant també. Compreu espais lliures buidant-los de rampoines que no serveixen per a res i que us roben neguit. Totes les "coses" són una càrrega; ocupen un espai que no mereixen, i malden per robar-vos un temps de vida que és sagrat i que és vostre. Els records que no tingueu a dins vostre no són enlloc. Llenceu els records que es poden tocar i conserveu aquells que ni que volguéssiu no podríeu oblidar.
Fer neteja de casa vostra, en el sentit de llençar mitja "vida", que en realitat no és mitja vida... és el mateix que fer neteja de la vostra ànima.
Decidiu-vos a posseir totes les postes, totes les albades, totes les que són "ara", i l'esperança de les que vindran; totes les que recordeu sense haver de conservar un objecte material per tenir-les a dins.
Llenceu encara que us faci mal llençar, i després us sentireu tan lliures que no us voldreu enganxar mai més a res que es pugui tocar.
Llençar els objectes que ja no es fan servir, sense acceptar dependències sentimentals, és una manera de ser lliures i de ser nosaltres mateixos.
D'aquesta manera ens n'anirem: deixarem un cos mig espatllat, i no ens endurem cap carnet, cap targeta de crèdit, ni diners, ni possessions... però tinc la intuïció que sí que ens endurem el que tenim a dins, el que considerem més essencial i sagrat; tot el que haurem donat amb malaptesa, amb imperfecció, però amb una constant voluntat d'estimar; de rectificar i estimar; de sanar i estimar; de desprendre'ns i estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada