Al 2019, vaig organitzar un recital de poesia al Marquet de les Roques. Qui volia, podia llegir un poema en català, o cantar-lo. Ho vam limitar a l'alumnat de l'institut, i vam demanar els permisos a la persona que en aquell moment feia de vigilant al Marquet. El Marquet no es podia visitar, perquè no estava en condicions. Va ser una vetllada entranyable i jo em vaig decidir per Màrius Torres.
El recital se'm va acudir el 12 d'octubre de 2017 en una visita familiar al Marquet.
Crec que és de les experiències més boniques que he muntat com a professor.
4 comentaris:
La història de Màrius i Mercè és trista, però molt bonica. Bonic i sentit homenatge el que els vàreu dedicar al Marquet de les Roques. Només l'amor i la música ens poden salvar, i aquí estan junts per sempre.
Salut
Què bonic poder organitzar una vetllada com aquesta amb tant de sentiment!
Aferradetes!
En realitat no va ser només un homenatge a Màrius Torres; vam recitar poemes de molta gent; sobretot de Pere Quart, ja que érem a casa seva.
Sí. Va significar convertir la poesia en vivència.
Publica un comentari a l'entrada