El far i la lluna.
El far anunciant als navegants de la mar que hi ha terra a prop. La lluna avisant els navegants de l'espai que hi ha una vida en aquest espai petit i limitat de l'univers.
El far i la lluna formen una simbiosi que deslliga històries essencials: amors solitaris, retrobaments entre el temps i l'espai, reconquestes de “jos” íntims oblidats pel tràfec dels interessos.
El mar, la lluna, el brum de la mar, el vent, el cel, la nit. Enllà d'angoixes insuperables hi ha una bellesa que se'ns amaga perquè la busquem si mereixem buscar-la; i mereixem buscar-la quan ens decidim a fer-ho.
L'instant és la finalitat de la vida, i sovint el bescanviem per ambicions que mai no arriben, i que si arriben mai no valen tant com l'instant.
El far anunciant als navegants de la mar que hi ha terra a prop. La lluna avisant els navegants de l'espai que hi ha una vida en aquest espai petit i limitat de l'univers.
El far i la lluna formen una simbiosi que deslliga històries essencials: amors solitaris, retrobaments entre el temps i l'espai, reconquestes de “jos” íntims oblidats pel tràfec dels interessos.
El mar, la lluna, el brum de la mar, el vent, el cel, la nit. Enllà d'angoixes insuperables hi ha una bellesa que se'ns amaga perquè la busquem si mereixem buscar-la; i mereixem buscar-la quan ens decidim a fer-ho.
L'instant és la finalitat de la vida, i sovint el bescanviem per ambicions que mai no arriben, i que si arriben mai no valen tant com l'instant.
.
4 comments:
La lluna és un far, ens situa, ens escolta, ens xiuxiueja, ens canta, ens il·lumina... quin text més bell, El far i la lluna!
Jo fa un temps, no massa, que deso els instants en una capsa dins la memòria, com l'àlbum de fotografies gastat pel temps. I els instants em reviuen estranyament, com si s'apoderessin de tot el meu ésser, com si jo, no fos jo, només aquells instants de la capsa.
Busquem excentricitats, potser li demanem massa a una vida que és més simple del que copsem endins.
Un far llunyà és com un salvavides en un naufragi. Una llum, una esperança d'una incertesa, però esperança, al capdavall.
Potser és això, navegar en un mar mut i silent que hi és, però no ens parla, potser no pot. Un altre ésser viu, aigua viva sobrepassada per la indiferència del temps que roda impertorbable a cap destí.
Fars i mars i llunes... i nits, quantes nits. Són les coses que més m'agraden.
L'instant és la finalitat de la vida, i sovint el bescanviem per ambicions que mai no arriben...
Tens raó, cal que fem ua bona reflexió amb això
Post a Comment