Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Tuesday, September 20, 2011

Els mestres de la república.


Us vull recomanar un llibre excepcional: “Els mestres de la república” de Raimon Portell i Salomó Marquès, editat per “Ara Llibres”.
Si estimeu l'educació i la llibertat, no us el perdeu.
L'escola catalana de la república fou activa, oberta, dialogant, pionera en el laïcisme, la coeducació i la renovació pedagògica. Esdevingué una eina al servei de la llibertat de l'individu, per damunt de les tradicions ancestrals acientífiques i obscurantistes; una oportunitat per l'alliberament humà, que va quedar truncada amb el tancament de ment del feixisme i del dogmatisme religiós enquistat en una moral feixuga, poruga i arcaica.
Vull des d'aquí retre un homenatge a les persones que Raimon Portell i Salomó Marquès anomenen en el seu llibre, i que són només una petita mostra del elevat nombre de docents que van ser perseguits, inhabilitats i fins i tot morts, per ensenyar als infants a estimar la llibertat i la bellesa de la natura i de la vida.

Per exemple, amb l'entrada del règim franquista, Dolors Purcallas, fou acusada d'haver estat negligent amb les coses de la religió (és a dir, de no anar a missa), i de tenir un taller per a fer peces de vestir per als milicians. Se la condemnà a nou anys d'inhabilitació. Un mestre company seu, va ser acusat de ser fidel a la república i ateu; fou inhabilitat per a l'ensenyament. Una companya de la Dolors va ser acusada de conducta immoral. Una mestra de Sant Sadurni d'Anoia, fou inhabilitada per catalanista. Un altre mestre d'aiguafreda, catòlic, vidu i pare de família, va ser acusat d'explicar als seus alumnes una lliçó sobre la reproducció dels animals; el van condemnar a mort. En total, a Catalunya, van expedientar un de cada quatre mestres.
Aquestes injustícies, i moltes d'altres, sòn explicades al llibre de Raimon Portell i Salomó Marquès; però cal dir que aquests autors també escriuen sobre una il·lusió, sobre una gran esperança: la de la renovació educativa en una república on es treballava per una societat més lliure, més igualitària i més fraternal. L'educació per a la llibertat, a la república, no fou una utopia, ni un ideal, ni un mite, sinó una realitat que els amargats de sempre van frustrar. Però la llibertat s'obre pas, i la sang vessada serà saba fèrtil al cor de les generacions que vindran, i que amb tota seguretat prendran exemple d'unes persones que, fa més de setanta-cinc anys, es van atrevir a convertir els seus somnis en realitats. Alguns dels ideals educatius de llavors encara estan per venir; però arribaran, de ben segur que arribaran.

2 comments:

dibuixetsiversetsblocbonet said...

Estava matriculat a una escola pública, però hi anava a una cambra -els dalts d'una casa- on un mestre de la República, represaliat, feia classe. Li ho permetien, d'amagat, al poble, per haver estat honrat.
Era amic de mon pare i en les converses amb ell vaig dependre molt del tema. El meu pare fou un alumne d'aquells mestres de la Federació LLiure de l'Ensenyament, que tant va influïr en la nova concepció de l'educació i formació dels professionals que cites.
No he llegit el llibre, però sé de primera mà dels calvaris soferts; sé de la visió del general FF entorn l'educació de les 'noves joventuts'; sé de la persecució i de la massacre d'aquelles/lls mestres de la República.

PS said...

Tinc aquest llibre i és ben cert que és una troballa magnífica per conèixer el treball d´aquells mestres.
No fa gaire vaig saber que una tia-àvia meva també havia sigut una mestra de la República i com a tal va ser "depurada" i es va exiliar.
Va començar de nou en tornar, a les Illes, com a mestra també. Hi ha temes que malauradament encara són tabús en segons quines famílies, i a la seva , pel que sé, no se n´ha parlat gaire mai.
Jo ho he sabut fent recerca sobre el tema en arxius i biblioteques.

Molt interessants els teus articles.
A reveure!