Recordo, amiga Amèrica, quan eres nua,
l'udol del llop pintava les nits de sang,
el riu xiulava amb el vent sense la negra
escorça d'or llefiscós per damunt del fang.
El bosc obria el llençol de l'estepa verda
per sobre les llars dels prínceps color d'aram,
un nen petitó plorava a la riba clara,
la mare mirava el mar i anava cantant.
Recordo amiga Amèrica quan eres nua,
el foc escalfava dolç la pell dels infants,
els noms perfumats llançaven versos als astres,
i els llibres més vells guardaven secrets de sants.
Els savis, arran del cel, besaven els arbres,
i els reis es feien servents de la llum dels llamps,
la creu sols eren dos canyes que un dia l'aire
casualment, i en un buf, va encastar jugant.
..
No comments:
Post a Comment