Si sents que ets brut de fang,
la pluja se l'emporta,
la que emplena els torrents,
que baixen de la mola;
la boira amara el bosc,
que s'arrapa a la roca,
potser ha estat massa temps,
sense la pluja nostra.
El misteri sosté,
la lluïssor de l'estrofa,
del vent i el seu udol,
per les clivelles molles,
on neixen els avencs
i moren les cabòries,
dels esclaus del diner,
tan lluny d'aquesta glòria.
Si sents que ets brut de fang,
i que vius una història,
que l'han escrit per tu
els amos de l'escòria,
que et mulli el bes del tro,
ben nu ran de l'escorça,
de l'alzina al turó,
on vas fer xerinola,
quan sols eres un nen,
i tenies memòria,
del color del massis,
quan la nit ja s'acosta,
de la suor a la pell,
i la llum sobre el rostre.
Que se t'endugui el fang
la pluja que ja torna.
.
.
No comments:
Post a Comment