Una estoneta més, assaborint tot això, està força bé.

Necessito gent que no condemni el dissident, que valori l'essencial, que accepti el que no sap, que no condemni ningú per no acceptar un dogma o una imposició moral com a mínim discutible.

Necessito gent que no pugui viure feliç si no s'intenta de debò que tothom pugui viure feliç.

Necessito gent que valori ser lliure, i que ho sigui; que prengui la llibertat que no pren la llibertat de ningú, que la consideri un camí humà i diví, i una condició essencial per a tota persona humana.

Necessito gent que no menteixi per arreplegar diners, que no fereixi per arreplegar diners, que no destrueixi per arreplegar diners.

Em pregunto quant em queda, i no tinc por. Voldria tan sols viure el necessari per assegurar l'estabilitat espiritual i econòmica dels meus; òbviament, si puc viure més, millor; però de vegades estic tan cansat que reconec que tinc ganes que arribi el dia del descans, només de vegades; perquè després veig el mar, el sol, el cel, el priorat (vi), el porto (vi), i em penso que una estoneta més, assaborint tot això, està força bé. Crec sincerament que les realitats bones de la vida són per gaudir-les i per agrair a l'existència tant de plaer. Potser si visqués a l'època romana seria adorador de Dionís o Bacus. Penso que tot hauria de ser més senzill; a la meva vida, he vist realitats que m'esparveren, i que em plantegen un sistema ontològic molt diferent de la perfecció escolàstica que no apareix per enlloc. Penso que el primer que hauria de donar exemple és el Déu creador; i he vist a la seva obra unes contradiccions que no se sostenen. Jo lluito per la bondat del meu ésser, però no em puc imaginar un Déu inquisidor i castigador quan la seva obra té defectes que a mi, si fos Déu, em farien pujar els colors a les galtes. Em fa l'efecte que el sentit de tot no és la perfecció.

La bondat, ni que sigui amb malaptesa, no l'escullo per cap fe en una divinitat sinó per amor a cada ésser humà.

.