La doctora en pedagogia, responsable del secretariat de teologia, s'escolta en silenci el mestre, que pronuncia amb veu serena la seva sentència al capdamunt d'un turó de Galilea:
-Quan el Fill de l'Home vindrà ple de glòria acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent, els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: veniu, beneïts del meu pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam i em donàreu menjar; tenia set i em donàreu beure; era foraster i em vau acollir; anava despullat i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; era a la presó i vinguéreu a veure'm...
-Ep, atura't, Jesús, atura't ! -exclama la doctora tallant-lo -. Em penso que fas un discurs excessivament centrat en la part ètica del cristianisme; quan en realitat el cristianisme és alguna cosa més... no et sembla?
.
No comments:
Post a Comment