Construir la bellesa o podrir i podrir-nos.

 Marc i Jerezano. Jerezano és un cavall que viu en un llogarret prop de Tarifa; té consciència i, per tant, al seu nivell, és capaç de patir i d'estimar; les societats amb valors han de vetllar pels drets dels éssers que no es poden defendre; i fer-ho no pas per interès, sinó per la pròpia dignitat de tota consciència.

.

.

Gràcies als valors, sabem que encara que les matemàtiques ens expliquin que dos més dos són quatre, de vegades, si hi ha amor, esforç, il·lusió, i un xic de sort, dos i dos poden ser cinc, o sis, o fins i tot set; si escau.

Pels valors, sabem que de res ens val aconseguir la perfecció d'un projecte, amb memòria inclosa, pressupost, annexes tècnics i altres protocols, si amb el projecte tenim com a únic objectiu guanyar diners sense preocupar-nos de com afecta la dignitat humana, la natura o el benestar; sense amoinar-nos de la funció d'allò que construïm amb qualitat certificada per catorze mil isos.

Pels valors, sabem que l'aprenentatge és superior als resultats, que les persones són més importants que les institucions, que la finalitat més elevada és el respecte i el servei a la persona, i que el diners que ens sobren es podreixen i ens podreixen.

Pels valors, comprenem que un tribunal internacional que jutja genocides esdevé inhumà si els tortura o si els condemna a mort. Pels valors, entenem que hem de comptar fins a deu abans d'enviar a la merda algú que ens fa mal, i que després de comptar fins a deu, hem de intentar comprendre què ha sentit, en què s'ha confós i com el podem ajudar.

Pels valors, oblidem el que ens toca i ens aboquem al que cal. Pels valors, agraïm la feina feta a qui no tenim necessitat d'agrair-l'hi; somriem a qui ningú ens obliga a oferir-li un somriure; ens deixem la pell per un objectiu pel qual no ens paguen; recollim el plàstic llençat al bosc encara que ningú no ens vegi; donem la mà de veritat; som amables de debò i no per quedar bé. I al capdavall, acceptem morir i que ens oblidin per a sempre, amb la condició que mentre visquem se'ns permeti construir en llibertat una petita espurna de la bellesa que ho omple tot.

Els valors fan que tota vida humana sigui digna, i el triomf d'una comunitat Homo sapiens es manifesta en petites grans coses, com la tecnologia que és capaç de construir una mà mecànica perfecta per a qui l'ha perduda, o un xip al cervell que permet moure un braç mecànic amb el pensament, o la lenta i eficaç cursa contra el càncer, o la qualitat de vida de les persones disminuïdes, el tracte humà i càlid als més vells, o la integració tècnica al món laboral i social dels malalts i dels que tenen alguna alteració cromosòmica negativa o qualsevol altra disminució de les seves capacitats. Algun dia es valorarà aquesta societat no pas per les operacions financeres especulatives, sinó per l'ingeni dels científics, dels enginyers i dels metges que han dedicat les seves hores a fer més fàcil la vida dels més febles, ni que els més febles siguin persones de vuitanta anys davant les quals algun economista sense escrúpols podria dir que no paga la pena d'operar per a posar una pròtesi al fèmur, ja que el preu de l'operació és desorbitat si el comparem amb els anys de vida que li poden quedar a aquesta persona.

Per tot això, i per moltes altres raons, cal incloure l'educació dels valors humans universals dins del currículum educatiu a totes les àrees i a tots els cursos. La qualitat humana ha de ser la prioritat de tot sistema educatiu, i està comprovat que, a la llarga, aquesta estratègia genera riquesa (riquesa fins i tot material) i augmenta les possibilitats de supervivència de l'espècie. 

.

.