Demà comencem un nou curs en la nostra activitat de cinema. La nostra petita companyia de cinema torna a engegar amb algunes cares noves i algunes altres de conegudes. Serà un curs diferent, en el qual sembla que no farem sortides per raons de centre (a causa de les protestes per la millora de les condicions de l’educació).
Això ens limita molt les localitzacions, però aquesta limitació és una porta oberta a l’aprenentatge, una oportunitat d’expansió. El curs passat vam aprendre que rodant amb una ISO molt baixa a la càmera (com si estiguéssim en un dia lluminós) en un espai d’interior obtenim un entorn negre absolut; i si en aquest entorn negre absolut, hi enfoquem un feix de llum molt dirigit vers un actor o una actriu, aquest actor o actriu ens apareix caminant enmig d’un camp a negra nit encara que estiguem rodant en un teatre o una sala d’actes, o una habitació interior. La imatge de tres intèrprets il·luminats amb raigs de temperatura de color elevada i envoltats d’una negror misteriosa ens els situa en qualsevol lloc o entorn del món que ens pugui passar per la imaginació. Hi podem afegir a més algun element d’attrezzo puntualment il·luminat: una espelma, una lluna, un castell llunyà, un rostre en segon pla…
No tenir localitzacions ens mou també a fer plans curts, molt curts, on un tros de rostre deixi veure desenfocats darrere seu una parella de persones discutint mentre el rostre en primeríssim primer pla va expressant la seva angoixa. L’abundància de plans molt curts ens du a intensificar les emocions, a prioritzar les expressions.
Cada dificultat que se’ns presenta en la nostra tasca de rodatge, és una porta oberta a un descobriment que ens pot obrir la clau de l’èxit. L'any 2019, per exemple, per amagar uns errors en el croma, vam haver de passar el curtmetratge a una perforació monocroma en blanc i negre. L’efecte resultant ens va permetre entrar a la selecció oficial d’un festival d’Irlanda.
Ens centrarem en el realisme i la intensitat de les interpretacions, més que no pas en viatjar o moure'ns a entorns captivadors, perquè aquest curs no podem fer-ho.
El lloc on treballem, amb ajut de la tècnica i de la imaginació, té selves, boscos, un llac, castells medievals, foscor surrealista, tot l’univers en pocs metres quadrats i tot el cinema possible a la mirada de les nostres actrius i dels nostres actors.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada