Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

divendres, 20 de novembre del 2026

Tens més pèl que Chiang Kai-shek



"Les teves cartes són magnífiques i sempre les espero. Elles trenquen la monotonia normal, i són el bàlsam a on els meus records gaudeixen i porten a la meva ànima el sabor dolç i enyorat d’una època meravellosa. Perquè Déu n’hi do la quantitat de records que tenim en comú. Mai no s’oblida la infantesa, i encara menys la nostra. És una època inconscient, però transcendental; en ella es forgen les amistats més grans, i en ella es forma un caràcter. El nostre exemple està viu, i la nostra meravellosa amistat perdurarà al llarg dels lustres. Tinc ganes de passar una nit amb vosaltres. No t’estranyis si et dic que enyoro aquelles vetllades que passava amb l’excusa de “El Zorro”. Que bé que ens ho passàvem! Amb el sentit de l’humor del teu pare! Recordes aquell dia en què va dir: “Tens més pèl que Chiang Kai-shek”? Encara ric quan ho recordo. I milers de coses més! També recordo els dies a Castellar. No parlo més del cas, perquè escriuria un llibre. Només et puc dir que trobo a faltar aquells dies, i saps per què? Perquè ja no tornaran. La vida és així."


Aquest text de literatura epistolar, el qual tinc permís per reproduir, transmet una emoció autèntica sense necessitat de buscar efectismes literaris.  Té tres dimensions que es van entrellaçant: l'afecte, la memòria i la consciència del pas del temps. Les cartes no són simplement una comunicació entre dues persones, sinó una manera de recuperar una part de la vida que continua emocionalment present fins i tot quan qui l'escriu i qui la rep ja són morts. Les persones que ens van acompanyar durant la infantesa formen part de la nostra identitat. No enyorem només les persones, sinó també la persona que érem quan estàvem amb elles. Els records concrets fan que les emocions siguin creïbles. Les cartes reprodueixen un temps passat i les vivències interiors que van suscitar; cap intel·ligència artificial, cap ordinador, cap màquina és capaç de descriure amb tanta humanitat una realitat viscuda i gravada al més profund de l'ànima humana.