Les bèsties orinen i excreten per marcar el territori.

 

                                  IA image

De tant en tant m’he qüestionat si jo mateix podia ser un llop, però ara ho tinc clar: no ho soc. En canvi, sí que reconec que dins de la societat humana existeixen persones amb mentalitat de llop, i també veig perfectament a qui donarien el seu suport en unes eleccions. 

El que jo desitjo és una societat humana organitzada d’una manera radicalment diferent de la dels llops; i estic convençut que aquesta altra forma de convivència és realment possible.

Els llops són animals profundament territorials. Com altres membres de la família dels cànids, dediquen molt d’esforç a delimitar i defensar el seu espai. L’eina principal que utilitzen és l’orina. Els individus dominants —tant mascles com femelles reproductores— alcen la pota per orinar sobre objectes destacats, mentre que els altres membres de la bandada s’ajupen per deixar la seva marca, reforçant així tant la jerarquia interna com la possessió del territori. També fan servir aquests senyals per identificar reserves de menjar i per reclamar els cadàvers en nom del grup. Les deposicions compleixen una funció similar a l’orina, però amb un caràcter més visual i ostensible.
Totes aquestes marques tenen com a objectiu comunicar als altres llops i a les altres bandades que aquella zona ja està ocupada, i que qualsevol intrús hi hauria d’entrar amb extrema precaució.
Les bandades consolidades gairebé mai accepten desconeguts dins dels seus dominis. 

Vist així, queda evident que els llops també es presenten a les eleccions.