El cas del nen James Leininger

James Leininger va néixer als Estats Units a finals dels anys noranta. Els seus pares, Bruce i Andrea Leininger, expliquen que, quan encara no tenia dos anys, va començar a mostrar una fascinació molt intensa pels avions.

Aquesta afició, per si mateixa, no tenia res d'extraordinari, si no ens fixem en l'edat del nen. El que va cridar l'atenció dels pares va ser que els seus jocs i malsons semblaven contenir detalls relacionats amb accidents aeris militars.
Segons el relat familiar, James va començar a tenir malsons en què un avió s'estavellava i ell quedava atrapat a l'interior. Durant aquests episodis, cridava i semblava reviure una situació angoixant.

Els seus pares expliquen que el nen va començar a fer comentaris com ara que recordava que el seu avió havia estat abatut pels japonesos i que ell havia estat pilot; i cal advertir que el nen no tenia ni dos anys.

A mesura que passava el temps, segons els pares, van aparèixer més detalls: noms concrets, cognoms de persones que recordava, referències a un portaavions, i expressions que ells no esperaven sentir d'un nen tan petit.

Els pares expliquen també que James va identificar el vaixell des del qual havia enlairat el seu avió amb el nom «Natoma». Bruce, el pare, va investigar aquest nom i va trobar el portaavions d'escorta nord-americà USS Natoma Bay, que havia operat al Pacífic durant la segona guerra mundial.

D'acord amb la narració familiar, James també va esmentar un home anomenat Jack Larsen. Els investigadors van trobar un tripulant amb aquest nom relacionat amb el Natoma Bay. Per als pares, aquesta coincidència va ser una de les pistes més significatives de les quals parlaré després.

Els pares relaten que James va assenyalar una imatge de l'illa d'Iwo Jima en un llibre sobre la batalla, i que va associar aquell lloc amb el moment en què el seu avió havia estat abatut. La referència els va portar a investigar les operacions navals nord-americanes de principis de març de 1945.

La investigació de Bruce Leininger va conduir fins a un pilot real de la Marina dels Estats Units: James M. Huston Jr., que havia mort durant la Segona Guerra Mundial.
La connexió que els pares van establir es basava en diversos elements:
- El nom: Huston es deia James, igual que el seu fill.
- El context militar: Huston havia participat en operacions al Pacífic i estava vinculat a l'USS Natoma Bay.
- La data i el lloc: va morir durant les operacions contra les forces japoneses a la zona d'Iwo Jima, el 3 de març de 1945.
- La pèrdua de l'avió: el seu avió va ser abatut durant una missió de combat.
- Les persones del seu entorn: el nom Jack Larsen va ser relacionat amb un home que havia servit a bord del mateix vaixell i el mateix dia en què Huston va morir.

La combinació de noms, vaixell, campanya militar i mort en combat és el nucli més potent del cas. No es tracta simplement que un nen digués que havia estat un soldat: els seus pares sostenen que va proporcionar dades, i en especial el nom de Jack Larsen, que els van permetre arribar a una persona històrica concreta; i Jack Larsen al 2002 encara era viu. El nen va pronunciar tots aquests noms abans que els seus pares investiguessin el cas.

Un dia, Andrea, la seva mare, va agafar un avió de joguina i li va assenyalar una peça situada a la part inferior. Ella va comentar que semblava una bomba. James, que encara no havia fet els dos anys, li va respondre: «Això no és una bomba, mama. És un “dwop tank”». La mare no sabia què volia dir aquella expressió i, més tard, va consultar el seu marit. James es referia a un drop tank, un dipòsit extern de combustible que els avions militars podien portar per augmentar-ne l'autonomia de vol. La distinció és tècnicament correcta: una bomba és una arma; un dipòsit extern serveix per transportar combustible.

El nen, James, va posar nom a tres ninots de G.I. Joe: Billie, Leon i Walter. Segons els seus pares, quan li van preguntar per què els havia posat aquells noms, va respondre: «Perquè ells em van rebre quan vaig arribar al cel». La coincidència que va sorprendre la família és que, segons la investigació posterior, els tres noms corresponien a companys d'esquadró del pilot James M. Huston Jr. que havien mort uns dies abans que ell. Els pares també van assenyalar que els colors dels cabells dels ninots coincidien amb els que atribuïen als tres pilots.

Billie Peeler, Leon Conner, Walter Devlin, eren els companys que havien mort pocs dies abans que James M Huston.

Un dia de l’any 2000, va ser quan el nen va parlar primer de Jack Larsen. La seva mare, Andrea, li va preguntar si recordava algun amic de la persona que apareixia en els seus malsons. Segons el relat familiar, el nen va respondre: «Jack». Quan li van preguntar el cognom, va dir «Larsen». També va explicar que Jack era pilot, com ell.

El pare, Bruce Leininger, va investigar el nom i al 2002 va descobrir que hi havia un pilot anomenat Jack Larsen, que havia servit a l'USS Natoma Bay. A més, Larsen havia sobreviscut a la guerra. Larsen i Huston formaven part de l'esquadró VC-81, embarcat a l'USS Natoma Bay. El 3 de març de 1945 el grup va sortir per atacar vaixells japonesos al port de Futami, a l'illa de Chichi-jima, en suport de les operacions aliades al Pacífic. Larsen va recordar com els japonesos van obrir un foc antiaeri molt intens, i va descriure els núvols de foc com tan densos que semblava que s'hi pogués caminar per damunt. Larsen i els altres pilots van tornar al portaavions. Huston, que volava a la part final de la formació, no va tornar. Larsen va explicar que no havia vist directament l'avió de Huston estavellar-se. Només va saber que havia desaparegut quan van tornar al vaixell. D’aquí els pares van treure el nom de Huston. Tot això està documentat, i el que cal destacar com inaudit és que el nen va pronunciar el nom de Jack Larsen abans que es descobrissin aquests fets i que es trobés el mateix ancià Jack Larsen viu.

(No és ficció)

.