L'Elizabeth porta un vestit de flors brodades i camina cap al bosc; les trenes li branden ran d'orelles i una bonior de pigues li solquen el rostre. Es tomba i contempla el casalot de pedra. Trepitja la catifa flonja de fulles seques i hi colga un secret.
*
-Jerry, mira... hi ha una cosa enterrada... -diu la Molly.
Els nens obren el cofre i hi troben un vers:
"Tu, que em llegiràs quan jo ja no hi sigui... soc la teva amiga. Tretze passes cap a l'est hi ha un altre misteri"
-I on és l'est? -demana en Jerry.
-Sembles ruc.
*
L'Elizabeth plora. El ianquis avancen. Té por. Se'n torna al bosc i soterra el segon secret. Després s'alça i resa a Titània, la reina de les fades. Granellons de sol li encenen el rostre. Sent el cant del riu.
*
La Molly i en Jerry descobreixen un segon cofre prop de la riba. Desxifren mots tremolosos en un paper esgrogueït, sota d'una llum roja iridescent que travessa els caps dels arbres:
"Allà, on l'aigua és més pura, les nimfes del bosc vetllaran el nen de pèl suau. Set passes seguint el curs del riu"
*
El casalot crema. L'àvia és morta. L'Elisabeth corre cap a l'espessor amb el cos de l'infant als braços.
-D'on l'has tret, aquest monstre -li han preguntat els soldats abans de matar-lo. -. L'has parit tu? No, que ets una criatura! És germà teu?
La nena s'escola entre els brancatges amb un dolor sord a l'ànima. Des que va trobar el petit, li ha fet de mare. L'enterra dessota la roca de color de neu.
*
Troben el tercer secret sota d'una enorme pedra blanca. És un esquelet diminut i tenebrós. La Molly plora. En Jerry s'espanta. Els seus pares porten els ossos a la policia.
Un any després, dos científics parlen de la troballa:
-És un Neanderthal?
-Sí; un infant.
-N'hi ha molts al món.
-Cap que s'hagi mort fa només cent quaranta-set anys.
*
1 comentari:
Un conte trencat en dues èpoques: una nena que enterra secrets, dos infants que els desvetllen. La fantasia hi fa de pont fins a la veritat última: fins i tot allò que el temps vol esborrar troba qui l’escolti.
Publica un comentari a l'entrada