Deixa'm
fer, deixa'm ser,
sigues
tu,
no
traeixis aquest brum
que
s'esquinça per l'esbós
del vent
i el cop de l'oceà
dins la
nit;
quan el
crit
neix del
cor d'algú que es fon,
amb la
lluna i amb el vent.
Massa
gent
dorm, i
al pit
no hi
batega aquell anhel
d'alba prop del mar que gruny
quan el
sol comença humil
la seva
lenta i contundent elevació.
Prem el
buf,
traçant
el dolç dibuix de la calanca a frec del blanc
de
l'escuma i de l'esclat;
harmonitza
aquest miracle sols un mot:
llibertat.
2 comments:
Hola Geremias
Ara que he vist les fotos de la platja em pregunto si continuaras com l'estiu passat amb els dijous dedicats al nudisme tal i com tu saps escriure. Particularment ho trobo a faltar
Jordi
Hola Jordi!
Doncs aquest any no he pres aquesta iniciativa. Fa poc vaig publicar un llibre que conté aquelles històries i d'altres, així com articles sobre la nuesa i que du per nom "El Vestit més bell", te'l pots descarregar sense cost a la columna d'aquí al costat en aquest mateix blog.
Ara en el camp literari m'agradaria tornar a endinsar-me en el món dels premis literaris. A veure si puc.
Post a Comment