Fa un gest sorrut, tal com ha de ser, tal com pertoca a l'industrial de bé que és ell.
I comença el congrés; el president de la Generalitat li estreny la mà damunt la catifa vermella del Ritz.
-Tot un exemple d'iniciativa empresarial -li diu -. Per cert, l'espero demà a la llotja del Camp Nou... que tenim futbol...!
Tot s'acaba, i surt al carrer. Descobreix una meuca en calces; i pensa: "Déu la perdoni, tan joveneta i temptant la bona gent". Però no pot evitar de mirar-li les cuixes, i la corba fimbrant del cul. Se sent tremolar de desig, i pensa que se la tiraria ara mateix. Gairebé de seguida, s'adona que ha pecat contra el novè manament de la llei de Déu, i la culpa l'aclapara. Demana perdó al Senyor per ell i per la prostituta. No entén com una criatura humana pot viure explotant el seu cos. Intenta no obsessionar-s'hi, que prou negocis i maldecaps té: la immobiliària que li aixeca pisos en terrenys expropiats mercès a les comissions que ell deixa anar a algú de l'ajuntament; les escurabutxaques que cada dia li pugen més els actius; les fàbriques del Pakistan, que per quatre xavos ben donats li proporcionen peces que després ven a preu d'or... Fet i fet, la gent d'allà ja hi està acostumada a treballar per no res, i tenen la virtut de fer hores i hores sense queixar-se. No com els d'aquí que només pensen en l'oci. Sigui com sigui, ell és un home de futur; li ho ha dit el mateix president; fins i tot rebé lloances del cardenal, quan el mes passat li casà la filla:
-Amb tot el que ens has donat... mai ningú no et podrà titllar d'avariciós...! -li llançà l'eclesiàstic.
Deixa estar els pensaments del seu cap, i es torna a mirar la noia en calces:
-Fuig, carallot...! -crida a la prostituta, fent-li escarafalls amb les mans.
La noia s'allunya, i ell torna a suar de remordiments pel mal desig que ha consentit amb ella. Mala bèstia, que fas pecar la bona gent...!
*
Publicat a relatsencatala.cat el 3 de gener de 2007
6 comentaris:
La bona gent, la bona gent; els fanàtics, vegeu, tots són bona gent i gent de bona fe.
La corba fimbrant del cul merexia una representació gràfica...
Sí, oi?
L'hagués fet; però les il·lustracions amb IA estan censurades segons els filtres ultrareligiosos del USA.
Quan tenia nou anys em vaig confessar amb un mossèn de l'escola. Li vaig dir que havia pensat malament. Ell va començar a fer preguntes sobre què o de qui havia pensat malament i va concloure que el que havia passat és que jo havia tingut mals pensaments. Em van convidar els meus tiets a passar una setmana d'estiu a la seva casa de la platja. La meva tieta era alemanya i els meus cosins (cosí i cosina) es van passar la setmana pràcticament nus tot el dia. Es banyaven nus al mar i anaven nus pel jardí, jugant amb la mànega i una piscineta de plàstic. Jo, és clar, vaig fer el mateix i em va semblar molt divertit i alliberador, ja que a casa el pudor era estricte. Després havia estat pensant en aquella situació i com m'havia agradat. Com la nuesa estava prohibida a casa i a l'escola, i més entre diferents sexes, vaig pensar que els pensaments no eren bons. A més a més havia vist els pits de la tieta gairebé a diari, perquè als anys vuitanta les dones començaven a fer topless. I les alemanyes ja ho feien abans. I ho vaig dir en confessió, en començar l'escola al setembre. Però ho vaig dir malament, segons el mossèn, i va sentenciar, després de l'interrogatori, que l'havia tractat d'enganyar durant la confessió. Aquella temptativa d'engany era un sacrilegi. I jo als nou anys ja era un sacríleg que no tenia perdó de Déu. Aniria a l'infern de cap per banyar-me nu a la platja d'Empuriabrava, amb nou anyets, amb altres nens i nenes. Estic segur que el mossèn ho va fer de bona fe. No li guardo cap rancúnia. Va fer el que creia que era la seva obligació. Ara em fa llàstima el seu fanatisme i la seva forma de viure creient que complia la voluntat de Déu, i potser el que en realitat feia era prendre el nom de Déu en va. Jo encara ho recordo com si hagués passat ahir. I han passat més de quaranta anys.
Doncs aquest mossèn et va fer mal, et va descriure un déu monstruós, i va demonitzar un costum natural com és el de mullar-te i gaudir de la platja sense roba. Els nens de petits s'ho creuen tot, i per això tu vas créixer amb consciència de culpa, que és una de les maneres més destructives de créixer. Confio que ho puguis resoldre. Els éssers humans som un canvi constant i el cervell és plàstic.
Publica un comentari a l'entrada