Vaig compondre aquesta cançó a Errenteria l'estiu del 2019. Poc m'imaginava jo que un any després la interpretaria en un concert; en l'únic concert que he fet a la meva vida jo sol amb una tirallonga de cançons, totes fetes per mi. I tot va ser perquè vaig guanyar exaequo un concurs de cantautors en què el premi consistia a tenir un concert concedit per a tu sol en una fira de Piles (prop de Gandia).
A venir a parar en aquest punt vital sorprenent, m'hi va ajudar el temps de la COVID, en el qual, tota l'estona del dia, gairebé només cantava, a la cuina de casa, i sembla que no, però el que fins al moment havia estat una afició es va anar convertint molt a poc a poc en una altra cosa.
Després de Piles, vaig tocar a Andorra, i tenia més projectes, però l'ictus va dir que allò que començava i que era tan apassionant s'havia d'acabar. També haig de dir que al 2018 havia tocat a Irlanda, a Ballybunion amb el Mickey MacConnell, i a la Gypsy Wagon de Donegal de la família Gavin.
Ara hi torno perquè estic molt recuperat, però no crec que faci la bogeria d'anar a concursos, concerts i aquestes coses... Si més no, fins que em jubili. Però el que sento a la cuina de casa, en el meu camí de tornada a la música, és indescriptible; absolutament indescriptible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada