Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

dissabte, 1 d’agost del 2026

Això no ho aturen les armes



Cinquanta-tres ofegats. Més de cinquanta mil persones arriscant-ho tot per passar una frontera que els deixa en una situació incerta i desconeguda per a ells. Saben que ni cinquanta vigilants armats disparant no els podrien aturar; no els podran aturar, perquè els que hi ha darrere són molts més, i perquè els vigilants no dispararan. Les persones no deixen fàcilment de ser persones. Els qui manen s'hauran d'inventar genocidis (ja ho han fet) per mantenir els seus privilegis d'estat afortunat i benestant; els estats poderosos s'amenacen veladament els uns als altres per tal que a cap d'ells no se li acudeixi ser humà, ser digne, obeir el dret internacional, continuar creient en la carta de les nacions unides. 

Cal resistir. Si algun estat ens fan fora de l'espai Schengen per no acceptar les devolucions en calent, que ho faci. El que no podem és perdre una realitat molt més important que el lliure comerç. I els països que ens han fet fora només són dos. La gent en el fons sap on està el bé; això que tanta por els fa i que per menystenir anomenen "bonisme". Però el bé no és "bonisme", el bé és la nostra identitat; o ens abracem als drets de les persones per damunt de qualsevol diferència política, o no som res, i res no val la pena. Per això cal resistir.

El Marroc és un país immens, ple de possibilitats, amb persones capaces de construir riquesa. Cal anar en la direcció d'ampliar la comunitat de països que defensen una manera d'entendre la vida que prioritzi el benestar per tots. Cal que les desenes de milers de persones que necessiten fugir dels seus futurs enclaustrants tinguin motius, raons, il·lusions per voler quedar-se a la terra que més estimen. Calen inversions arriscades, diàleg i negoci, pacte de límits pel que fa a no saltar-se la democràcia ni els drets humans ni les possibilitats d'estudiar i formar-se, cal perdre la por d'obrir-se cap al sud, perquè si no ho fem, el sud vindrà i ningú podrà aturar-lo, i sobretot, perquè si no ho fem serà una injustícia inadmissible per milions de persones que tenen dret a la vida i al futur.


1 comentari:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Parlaven ahir que entre banda i banda de l'espigó de Tarajal, hi hauria uns 160 morts o possiblement més. No hi ha drets humans sense dignitat. No hi ha dignitat sense justícia. I no hi ha justícia sense ordre. Quan la política abdica de la seva responsabilitat, les primeres víctimes són sempre les persones. Totes les persones.