El bar de l’hospital. Les nou del matí. Vuit persones en taules separades. Perfils diversos. Algunes senyores grans, gent jove, algú madur. Impera el silenci i el so de la cullera remenant el cafè. Són destacables les mirades; la mirada de cada persona: distant, capficada, seriosa, espantada… A cops amb un punt de tristesa. Són mirades que reflecteixen actituds autèntiques, sense impostures; pensaments essencials; pensaments de debò, que elabores quan et topes amb allò que és essencial, allò que de debò té importància; i, senzillament, oblides tota la palla, tot allò secundari que massa vegades convertim equivocadament en fonamental.
Els pensaments de debò són els que no neixen de la visceralitat política o ideològica, ni de la mentalitat de classe o de gremi. Els pensaments de debò són els que es tenen de debò tot i que no hi hagi prou coratge per dir-se’ls potser ni a un mateix.
Per contra, quan marxo de l’hospital i surto al carrer, arriben veus hipnotitzades pel miratge de la quotidianitat. Escolto una persona, ornamentada i enervada dins del seu rol social i dels seus instints laborals, territorials, socials… Parla de mocadors i gorres prohibides a l’escola, i de com no s’endureixen prou les normes d'indumentària. No puc evitar comparar aquesta actitud falsament segura, que no es fonamenta en l’essencialitat, amb allò que tenien a dins les persones del bar de l'hospital. Penso en quimioteràpies, en dependències, en solituds, en atzucacs construïts per una malaltia que no dialoga… i en les mirades que tot aquest ventall de sofriment suscita… El dolor neteja la visió.
Raono l’absurd de preocupar-se i d'imposar la manera com guarnim el nostre cap com si tingués algun sentit essencial. Aquesta pretensió d’essencialitat és intrusisme intel·lectual, esnobisme absurd, disfressat de pedagogia o de moral. I desitjo piscines amb burquinis, amb nudisme, amb triquinis, biquinis, monoquinis, banyadors de iaia, amb calçotets sota el vestit de bany, i amb qualsevol indumentària o no indumentària que l’usuari desitgi; sempre que la bona higiene es conservi. I en molts altres temes em fa l'efecte que la norma hauria de ser "Fes el que vulguis" mentre no sigui un mal cap a ningú i sigui lliure.
I en molta xerrameca que se sent, penso: quanta ximpleria! Quantes discussions sense sentit!
.
10 comentaris:
Estic d'acord amb tu, però les dones cobertes gairebé totalment són un risc per no poder ser identificades. I els que fan nudisme que el facin entre ells, a mi personalment m'agravia de veure'ls. Ens vestim per alguna cosa, no només per protegir-nos del temps. Com vestim és com mostrem la nostra personalitat, no com les adolescents actuals que van totes uniformades, amb pantalons texans ben curts i el cabell ben llarg. Però el que expliques de l'hospital és molt ben reflexionat. Podries enviar aquesta foto en aquest concurs.
A mi tampoc no m'agraden cobertes, però penso que han de ser elles les qui decideixin descobrir-se.
I tampoc no m'agrada l'estètica de moltes persones, però penso que no cal que m'agradi l'estètica dels altres; m'agrada que vagin com els agrada encara que no m'agradi con van.
I m'agrada molt que m'escriguis el que penses. Una abraçada!
O en pelota, ¿no? (algo que nadie permitiría)
Bueno, en mi modestísima opinión, debería poderse. De hecho, en mi modesta opinión el cuerpo humano desnudo no debería ser algo extraño en una sociedad madura que lo conociera desde siempre y estuviera acostumbrada a que su visión no tuviera necesariamente un significado erótico, como no lo tiene ver un rostro, unos cabellos, unos ojos, unas piernas... Sentir un agravío ante un cuerpo desnudo, como les ocurre a algunas personas, da a entender un problema más profundo relacionado con la manera como vivimos ( o con la manera como nos perdemos la vida). Evidentemente esta falta de costumbre requiere delicadeza y un periodo de adaptación en el cual no todas las piscinas ni a todas las horas se dé la desnudez, para que las personas que realmente lo pasan mal con tal visión puedan disfrutar de la piscina en paz.
¿Actualmente está permitido? Sí, pero muy poco. Algunas piscinas municipales es España tienen algún horario, o dia, en que se permite el baño sin ropa, y tomar el sol; también alguna asociación de vecinos en la piscina comunitaria. Obviamente hay desnudez unánime en todos los càmpings naturistas y en sus piscinas.
A mi me agravia que la forma más natural de unirme al agua y al sol no sea permitida en muchos espacios; me agravia y me duele porque es un ataque a mis valores y a la manera como he educado a mis hijos, y una agresión a un signo identitario de mi familia y de mi manera de vivir. Afortunadamente vivimos en uno de los países más tolerantes del mundo en este aspecto aunque no lo parezca.
Y la ropa me encanta, es un símbolo que expresa nuestra interioridad; y nos vestimos! La desnudez sólo la experimentamos en contacto con el agua, para tomar el sol, para disfrutar en paz en determinados momentos del año.
Por otro lado, si una señora decide bañarse con un bañador que la tapa entera, cabeza incluída, me duele por ella y espero que pueda evolucionar y disfrutar de la comodidad de la piel libre; pero respeto su ritmo, porque la única y efectiva manera de cambiar en todo lo que no daña a nadie de forma directa, es hacerlo libremente.
Gracias por la visita, espero que regreses muchas veces!
No és la nuesa, és el vestit el que és impúdic.
Aquesta frase la tinc per bandera, fes el que et plagui, mentre no facis mal a ningú.
La teva mirada és honesta, quantes coses diem o pensem que no tenen la importància que li donem. Aquestes mirades que no es poden fingir, que realment ens mostren com som, les reals, en moltes poques ocasions ens les trobem, quan haurien de ser lo habitual.
Pel que fa a les modes o com ficar-nos al mar, penso que no hi ha manera més natural que la nuesa. Aquesta sensació només la pots experimentar si ho fas. I cadascú és lliure d'anar vestit com li plagui, a mi no em molesta gens.
Aferradetes!
Exactament. Aquesta és la teva frase en aquests temes :-)
Penso el mateix. Merci per la visita!
A mi tampoc em molesta gens la diversitat. Però potser portar els calçotets sota el vestit de bany no es una pràctica higiènicament acceptable. Si ho mirem racionalment, el més higiènic a la piscina es banyar-se nu desprès d’haver-se dutxat. Així ho faig jo que tinc la sort de gaudir de piscina privada, sempre que la meva nuesa no molesti als que l’estan compartint amb mi. Si sé que a algú li molesta, ho respecto i no em trec el banyador, opto per la meva pròpia incomoditat per no causar incomoditat als altres.
Penso com tu.
Publica un comentari a l'entrada