Realitats demencials

                                  IA image

El descobreix allà dalt, esgrogueït i empolsinat, en un prestatge de l'armari més atrotinat de les golfes; i no pot evitar d'allargar el braç, d'agafar-lo i obrir-lo. Reconeix la cal·ligrafia dolça de la seva mare quan era jove. Sap que els diaris íntims no s'han de llegir, però es deixa endur per la curiositat i es capbussa en un ahir misteriós que el sedueix.
De seguida se situa en la narració dels dies precedents al casament dels seus pares; i, astorat, descobreix que no es van unir en la data que sempre li han dit, sinó només dos mesos abans de la seva naixença. Estranyat, analitza els mots, avança i retrocedeix en el temps, s'ofusca...
A l'últim, aclaparat, llegeix un paràgraf que la seva mare escrigué només quatre mesos abans que ell nasqués:
"Avui, profundament dolguda, m'han presentat el qui serà el meu marit..."
Les xifres canten...! Quan la seva mare va conèixer el seu pare, ja estava embarassada! Així doncs... l'home a qui sempre ha considerat el seu progenitor... no és el seu pare! L'avi era un tirà; segur que no va parar fins que va trobar un marit per la seva filla.
Embogit, regira les golfes fins a aconseguir el volum que precedeix cronològicament al diari que ha estat escorcollant, i s'atansa a la data probable del seu engendrament. El que hi troba li esquerda el cor: la seva mare fou violada...!
Ho escup als seus pares quan són a taula, després de sopar.
-Ho sé tot -diu. -. Sé que soc fruit d'una violació...! Us ben juro que descobriré qui ho va fer i que el mataré... tant se val que m'hagi donat els gens...
-Fill... -la mare el talla.
-Què?
-No ho remenis més... deixa-ho estar...
-No m'aturareu...!
-Escolta -fa el pare -... ho has de saber: vaig ser jo qui va violar la mare. L'avi no em va denunciar a condició que em casés amb ella; però us estimo molt... fill meu... creu-me que us estimo...

.

Publicat a relatsencatala.cat el 12 de desembre de 2006