Un
tribunal militar del govern dels Estats Units, país que presideix el
nobel de la Pau Barack Obama, comença a jutjar avui al SoldatBradley Manning, símbol de la lluita per la transparència i contra
el “culte del secret”, culte que va ser condemnat pel Consell
d'Europa al setembre de 2011, pel fet que protegeix crims de guerra.
Bradley
Manning està acusat, entre d'altres coses, de filtrar un vídeo en
el qual s'observa un helicòpter dels Estats Units assassinant
premeditadament un grup de civils a l'Irak; enmig d'aquests civils hi
havia dos periodistes de l'agència Reuters.
Bradley
Manning ha estat confinat durant mesos en cel·les d'aïllament,
passant fins a vint-i.tres hores del dia en una habitació buida a on
només hi havia un matalàs i quatre parets. La seva condemna podria
arribar als cinquanta-dos anys de presó. La crueltat d'aquest
empresonament suposo que és directament proporcional a la ràbia que
sent el govern d'USA pel fet d'haver-se evidenciat una vegada més
que els seus mitjans de defensa sovint no respecten els drets humans,
que la vida de les persones no és tan important com el pragmatisme
en una guerra, que la bestialitat no només juga en el costat dels
fonamentalistes islàmics. El nobel de la pau Obama, que segons molts
ha ordenat de tant en tant operacions destinades a eliminar alguna
persona considerada enemiga, sense judici ni procés, va pujar al
poder amb la promesa de governar d'una altra manera, de canviar el
joc brut, de posar els drets civils al lloc on els corresponen;
sembla, però, que per a una persona que s'ha anomenat seguidora de
Martin Luther King, els drets civils no poden ser iguals per tothom
depenent de la nacionalitat, de la raça i fins i tot dels traços
del caràcter. Obama no té gaires somnis; o els somnis que té són
tan negres com la consciència de l'integrisme cristià o musulmà.
L'Informe
del Consell d'Europa que critica el “culte al secret” assenyala
al Soldat Manning com un informador de crims de guerra, de crims
contra la humanitat, i per tant una persona amb la qual estem en
deute.
Amnistia
Internacional, per la seva banda, considera que és un motiu de
preocupació que un govern castigui una persona quan obeint la seva
consciència dóna a conèixer uns fets que signifiquen una violació
dels drets humans.
“Si
em poso a publicar coses que no estic autoritzat a revelar, estic
violant la llei. Som una nació de lleis. Nosaltres no decidim
individualment com hem d'acomplir les lleis. Ell va incomplir la
llei”
El
que no diu és que per justícia els que incompleixen la llei, ni que
siguin empresonats han de ser tractats amb la dignitat que mereix una
persona. El que no diu és la manca de transparència de l'exercit
nordamericà pel que fa a les situacions en què ha executat civils.
No ha quedat clar què va passar amb el periodista gallec José CousoPermui, assassinat a l'Hotel Palestine de Bagdad per un carro de
combat nordamericà. El poder judicial espanyol, submís i diplomàtic
amb USA, va considerar l'assassinat dels americans com un acte de
guerra i va arxivar el cas que s'havia obert. Un acte de guerra
l'execució d'un periodista? L'Obama es disfressa de pacifista i de
demòcrata però és un tecnòcrata fred capaç de prémer els botons
que calguin per aconseguir l'èxit de les seves estratègies caigui
qui caigui. Me l'imagino amb la motxilla a l'esquena pels carrers de
Barcelona a l'època en què encara era un desconegut, potser ens vam
creuar; llavors tot era possible; ara sembla que la vida de les
persones val menys que el poder d'un imperi.
I
en Bradley Manning va ser torturat psicològicament després de
presumptament fer públic el vídeo on un helicòpter dels Estats
Units matava un grup de civils.
El
món hauria de crear alguna mena d'associació de nacions lliures, en
les quals es respectessin els drets de les persones i no hi hagués
ni tortures, ni maltractaments, ni detencions sense càrrecs, ni
assassinats indiscriminats en temps de guerra o de pau; d'aquesta
manera els estats endarrerits en la defensa dels drets civils, com és
el cas dels USA, de molts països fonamentalistes islàmics, de la
Xina i d'algun altre de per aquí a prop... que actuen en contra
dels drets humans i de la dignitat de les persones, quedarien aïllats
internacionalment. Hauríem d'exportar la cultura mediterrània i
europea del respecte a la llibertat i als drets humans. ¿De què
serveix la seguretat si l'engranatge de les lleis ens esclafa i ens
destrueix? Més val córrer una mica més de risc pel que fa al tema
de la seguretat, però viure un clima de confiança entre les
persones i de llibertats civils i individuals. La falta d'humanitat
dels estats que actuen sense empatia i sense respecte als valors
democràtics s'ha de vèncer amb la potenciació de la cultura
europea i mediterrània de la pau i del respecte a la diversitat i a
les persones per damunt de tot. Els països endarrerits socialment,
com els USA, que viuen obsessionats pel culte als diners, al capital,
al petroli, o a les religions fonamentalistes cristianes o
islàmiques, han de ser ajudats i regenerats per la creativitat i la força
moral dels defensors de la llibertat.
