Hi ha moments en què comprens per què estàs en un lloc i en un moment donat; és com si Déu hagués decidit que estiguessis allà perquè havies de complir una funció que requeria que estiguessis allà; i t'adones que t'has estat preparant tota la vida sense saber-ho per fer-ho mínimament bé. La seguretat absoluta no la tens mai, però les coincidències són sorprenents.
I sí: avui parlo de Déu sense pudor, sense vergonya; jo que no soc religiós; jo que no segueixo cap credo; jo que no sé res, i que potser podria dir que el contingut de la meva fe és que no sé res. Però matemàticament me n'adono, em sembla, copso, sento, crec... que hi ha moments que soc on se m'ha posat per solucionar ni que sigui un problema menor, però que per algunes persones pot ser molt greu.
I brindo, i em prenc una copa, i m'alegro i confio... en aquest Déu desconegut que molts corren a negar amb tot el seu dret i tota la seva llibertat de pensament, que respecto. Amb el mateix dret, amb la mateixa llibertat de pensament, i esperant el mateix respecte, manifesto la meva fe en Ell i la necessitat que tinc de tenir-lo sempre a prop i que sigui pacient amb les meves limitacions.
Confio en Déu!
4 comentaris:
No cal comptar massa amb Déu, però és possible que Déu compti amb nosaltres... Deia el pare de Louis Pawels.
Després de veure com està el món, estic una mica decebuda amb ell.
Vaja que tinc molts dubtes si ho veu, s'hi està despert o s'hi passa de nosaltres.
Aferradetes!
El món sembla que gira sense ell; i de fet és així. La prova és com va tot. De fet, el Parenostre comença: "Pare nostre que estàs al cel..." O sigui, d'entrada ens adverteix que no està del tot aquí; que aquí les coses no van segons el seu pla. Però per alguna estranya raó ell té el seu exèrcit fet de gent bona, siguin creients o no, ateus, agnòstics, musulmans, budistes, cristians... De fet, crec que li importa ben poc el que creguin els seus soldats. El seu exèrcit és qui arrenca somriures als altres cada matí.
El món gira sense ell; i de fet, com comentava amb el Francesc, el mateix "Parenostre" ja ho diu: "Pare nostre que estàs al cel...". Ens està dient que no està aquí; que aquí les coses no van segons el seu pla. Però no crec que passi de nosaltres, perquè ens té a nosaltres perquè vagin millorant les coses.
Publica un comentari a l'entrada