Quan les paraules que escrivim no són capaces de generar pau en qui les llegeix, millor cantar.
Aquesta interpretació em va acostar a una bona gent d'Irlanda a qui vaig conèixer anys després, i no és anglès, sinó l'intent de fer servir un dialecte preciós del nord de les illes.
Espero poder continuar cantant. No sempre es canta perquè s'està content; de vegades es canta per a estar content; i acostuma a funcionar.
4 comentaris:
Preciosa cançó, llàstima de no entendre la lletra.
Els sons de qualsevol instrument i fins i tot la veu van molt bé per escampar boires.
Una versió molt bona.
Aferradetes i moltes felicitas, Jere.🥂
A Catalunya, també la cantem, i li diem "L'hora dels adéus". És una cançó que es canta en els homenatges i agraïments a persones i a diferents situacions de la vida.
Per trobar-se amb l'essencial.
Publica un comentari a l'entrada